Any Estellés

Poques vegades al món es dona una unanimitat tan clara i contundent: diria que no hi ha cap lector en valencià que no haja llegit o continue llegint amb regularitat Vicent Andrés Estellés. Així mateix, a tot arreu del país, se celebren popularment les Festes Estellés, sopars culturals en què es reciten versos del poeta i es reivindica que la nostra cultura i la nostra llengua continuen vives i ben vives, per molt que això regire els budells dels de sempre. Estellés és la veu i el poeta del poble, com encertadament ha pres com a títol la primera biografia que se n’ha fet, que s’ha editat enguany a càrrec de Sembra Llibres i que ha escrit Pau Alabajos, cantautor que, a més a més, ha posat música a molts poemes estellesians.

I enguany s’ha publicat aquesta obra perquè, així mateix, enguany celebrem el centenari del naixement d’Estellés. És per això que el 2024 ha quedat declarat com l’Any Estellés. Ara bé, aquesta efemèride només tindrà el suport oficial de la Generalitat de Catalunya. La valenciana s’hi nega. L’administració pública comuna dels valencians rebutja un dels seus poetes més importants i li estableix una censura i un ostracisme de facto. L’excusa és ideològica, cosa que és ben greu en si mateixa. Ara bé, no deixa de ser una excusa, cosa que és més greu encara. L’aeroport de l’Altet i la Universitat d’Elx porten el nom de Miguel Hernández, i, tot i les simpaties comunistes del poeta, la dreta valenciana no només no hi veu cap problema, sinó que, fins i tot, impulsa aquest reconeixement o empra fraudulentament la imatge de l’oriolà universal quan es tracta d’atiar l’odi a la llengua pròpia dels valencians –i també d’Oriola, a propòsit–. Un odi que Miguel Hernández, òbviament, no va sentir mai.

Perquè el problema que tenen amb Estellés és simplement que va escriure tota l’obra en valencià. I, doncs, no és de cap de les maneres assimilable a l’espanyolitat. Estellés els recorda que els valencians continuem llegint i gaudint la nostra llengua com a llengua plena, com a llengua normal, i que, per molt pocs que en siguem, que no en som tan pocs, de fet, per a ells sempre en serem molts, massa. Només que quede un valencià que llegisca Estellés amb normalitat, ja els resulta intolerable, perquè els destrueix la seua idea sagrada i totalitària de nació espanyola, bel·ligerant i excloent contra qualsevol llengua o cultura –per no dir-ne projecte nacional!– que no siga únicament castellà.

Aquest govern de la Generalitat Valenciana podria ser perfectament el govern de la Diputació de Palència, si ens atenim a la llengua que empra sempre. Més del 95% de les intervencions a les Corts són en la llengua pròpia de Palència, no en la de València. Els valencians ens trobem amb un govern que ni sap ni vol dir ni tan sols “bon dia” en la llengua d’Estellés i que, a més a més, ni tan sols ens deixa llegir amb normalitat el nostre poeta més estimat. Per citar-ne un parell de versos ben cèlebres: “Ah, fills de puta! Ah, fills de la gran puta!”