Salvaguardar la propietat de l’estany
La propietat no és només defensable, sinó que s’ha de preservar com un patrimoni de la ciutat
No es pot posar en dubte el bé comunal de l’estany de Banyoles. Ni es pot utilitzar aquesta realitat inqüestionable des de la demagògia que pot propiciar la situació de sequera extrema que estem patint.
La propietat que ostenta l’Ajuntament de Banyoles sobre l’estany no és una qüestió d’exclusivitat, sinó de blindatge. A vegades, cal saber mirar enrere per entendre el present de moltes realitats d’avui. L’estany va ser adquirit per l’Ajuntament de Banyoles el 3 de juny de 1685 i inscrit en el Registre de la Propietat el 23 juliol de 1915, per l’alcalde de l’època, Ramon Mata Coll.
Molt més cap aquí, ja en democràcia, la llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, substituïda pel reial decret legislatiu 1/2001 de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües, que defineix el domini públic hidràulic estatal, manifesta que els estanys que, en el moment d’entrada en vigor d’aquesta llei estaven inscrits al Registre de la Propietat –com és el cas–, continuaran ostentant aquest mateix caràcter. I, més a prop encara. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) 586/1996, confirmada pel Tribunal Suprem aquell mateix any, ratifiquen que l’estany de Banyoles és un bé comunal.
Per tant, la propietat no és només defensable, sinó que s’ha de preservar com un patrimoni de la ciutat. És més, gràcies a aquest fet, l’aigua que hi ha a l’estany ens ha permès no haver de prendre cap mesura, afortunadament, fins avui. La comissió tècnica per a l’estudi, seguiment i assessorament de l’estany i la seva conca lacustre que vàrem impulsar, ens permet rebre recomanacions per poder decidir, mai tan ben dit, en propietat.
L’aigua de l’estany de Banyoles no és cap luxe. L’Ajuntament de Banyoles, com a gestor d’aquest bé, n’és el responsable tant per a les coses bones com per a les dolentes. Quan a l’estany s’han viscut episodis negatius, també ha estat l’Ajuntament –i, per extensió, la ciutadania– qui se n’ha fet responsable. A més, aquest bé comunal ha permès que Banyoles hagi estat solidària sempre que hi ha hagut emergències. Com no podia ser d’una altra manera.
Salvaguardar la propietat de l’estany no és res més que una obligació que tenim com a Ajuntament. I optimitzar-lo d’acord amb els nous temps és el que hem fet sempre, i sempre amb la mirada posada en un futur. Allunyats, com hem d’estar, de falsos debats i de picabaralles interessades.
