El camp després dels talls de carretera

Les mobilitzacions pageses que han provocat importants talls de carretera a Catalunya han desembocat en un preacord amb el govern que confirma la necessitat d’escoltar-los més. Quan s’accepta modificar la nomenclatura de la conselleria per destacar-hi les paraules Agricultura, Ramaderia i Pesca s’està acceptant també que fins ara s’havia prioritzat una acció climàtica que, malgrat tot, no ha de ser incompatible amb el present i el futur del sector. Més enllà de la declaració d’intencions associada al nom de la conselleria, a la pràctica els talls s’han començat a interrompre després d’arribar a acords que comporten incrementar les ajudes al sector, durament castigat per la sequera i les restriccions. I novament aquí queda palesa la necessitat de millorar els canals de relació entre l’administració i els agricultors, pagesos i ramaders. Perquè l’eficàcia de la gestió governamental consisteix a anticipar-se als problemes en lloc de fer d’apagafocs quan esclaten. I això implica tots els governs, no només el català, perquè aquesta ha estat la demostració d’una forma de mobilització cada vegada més globalitzada, primer la vam veure a França i després l’hem vista aquí. En aquest sentit, fa dies que davant l’envergadura de les protestes la Comissió Europea va decidir fer un pas enrere en relació amb les exigències mediambientals fixades per als propers anys, assumint que no es podien aplicar sense una negociació més profunda. Una de les queixes més reiterades se centra en l’excés de burocràcia associada a la concessió d’ajudes, per això resulta igualment necessari que les administracions n’hagin pres bona nota. Els que també han d’obrir una reflexió són els sindicats que tradicionalment han representat el sector perquè s’ha vist clarament que una part dels afectats no se sentia degudament defensada, per això han sorgit noves plataformes. La conseqüència és que no totes les organitzacions han rebut de la mateixa manera els nous compromisos institucionals per resoldre els problemes del sector. Mentrestant, algunes veus ja apunten la conveniència de reorientar les protestes cap a les grans cadenes de distribució, que cobren preus molt allunyats dels que paguen als productors.