El PLEMCAT al Golf de Roses és un mar de dubtes

EL PLEMCAT és una plataforma d’investigació, desenvolupament i innovació en energies marines que impulsa l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) al Golf de Roses amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. En una primera fase, el PLEMCAT contempla un projecte pilot d’eòlica marina. La idea de realitzar projectes pilots d’eòlica marina a petita escala per tal que els gestors puguin decidir sobre la idoneïtat (o no) d’una determinada zona per a la implementació de parcs eòlics industrials (és a dir, de tipus comercial) és bona, en línia del què s’està fent a altres llocs del món amb la tecnologia “flotant” proposada al Golf de Roses, que ha estat molt poc provada. Dit això, com a investigadores i investigadors hem de lamentar que en el cas del PLEMCAT hi hagi una sèrie de punts que ens preocupen molt, perquè demostren (entre altres coses) que no s’ha aplicat l’enfoc per ecosistema (tal i com obliga la Llei 41/2010 de Protecció del Medi Marí), i que s’exposen a continuació:

1. La zona del Golf de Roses no és la indicada per fer cap prova pilot tenint en compte la seva fragilitat ecològica. L’existència de fins a nou àrees marines protegides ho posa de relleu. En els darrers estudis científics que hem publicat hem recomanat excloure i allunyar no només els parcs eòlics comercials d’aquestes zones ecològicament fràgils, sinó també els projectes pilot experimentals com el PLEMCAT. Si precisament cal investigar els potencials impactes ambientals, quin sentit té arriscar-se a provocar-los en una zona així? Hi ha zones alternatives adients per a la instal·lació del PLEMCAT. Per exemple, una zona degradada com la de l’antiga plataforma Casablanca. La Generalitat mai ens ha consultat malgrat ser els únics investigadors que des de fa dos anys estem analitzant els efectes de l’eòlica marina sobre la biodiversitat i el paisatge del Golf de Roses en el marc del projecte BioPAIS, finançat per la Fundación Biodiversidad (Ministerio de la Transición Ecológica y el Reto Demográfico)

2. El PLEMCAT afectaria de ple el vedat de pesca que els pescadors i l’administració varen impulsar el 2014 per recuperar la població de lluç de la zona i el seu hàbitat. Aquest vedat és fruit d’una decisió consensuada en un procés encomiable de cogestió pesquera del qual la Generalitat de Catalunya ha manifestat estar molt satisfeta. Aquest vedat de pesca va incorporar-se per llei (Ordre APA/753/2020) al pla de gestió del govern espanyol per a la conservació dels recursos pesquers de la mar Mediterrània. Segons l’últim informe de la Comissió Europea realitzat pel Comitè Científic, Tècnic i Econòmics per a la pesca (STECF) sobre l’estat dels recursos pesquers a la Mediterrània occidental, la salut de la població de lluç en aquesta zona és molt dolenta: el recurs està sobreexplotat. L’estat de la població de lluç és part del descriptor 3 de les Estratègies Marines i apareix de color vermell en la darrera avaluació de la regió on se situaria el PLEMCAT. Amb em PLEMCAT, l’única cosa que es pot aconseguir és afectar negativament el Bon Estat Ambiental del Golf de Roses, requerit pel govern espanyol i la Comissió Europea. Quin sentit té instal·lar aquesta infraestructura sobre un vedat de pesca que és una peça important del bon estat mediambiental de la zona?

3. Els projectes pilot tenen sentit si es proposen abans dels parcs eòlics de tipus comercial amb l’objectiu de determinar la seva potencial viabilitat econòmica. Amb el PLEMCAT, ha passat justament el contrari: aquesta prova pilot es va presentar posteriorment a les sis propostes de parcs eòlics comercials. Com tots sabem, l’ordre dels factors pot alterar el producte i aquest seria un bon exemple. Per què s’ha seguit aquest ordre il·lògic?

4. El PLEMCAT ha anat acompanyat d’una manca d’informació i transparència preocupant, més enllà de la migrada informació a la web de l’IREC. En aquest context, fa unes setmanes, un vaixell de prospeccions geofísiques va treballar al Golf de Roses (la qual cosa significà el “tret de sortida” del PLEMCAT) sense que la Generalitat proporcionés cap informació al respecte fins que el vaixell va acabar les seves feines. A més, la documentació tècnica accessible per a la ciutadania i els científics sobre el PLEMCAT ha estat molt minsa i no permet saber amb exactitud quines tecnologies concretes s’utilitzaran. De fet, la informació que es va penjar al web de Consulta pública d’avaluacions ambientals del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico va deixar de ser visible i ja no es pot consultar actualment. També cal remarcar que en la documentació del projecte sotmès inicialment al Ministerio, el PLEMCAT es plantejava la instal·lació de dos aerogeneradors, però ara es requereix que se n’instal·lin tres, segons apareix a la web del PLEMCAT (https://www.irec.cat/es/research/strategic-initiatives/plemcat/).

5. La participació social en el procés de consulta del PLEMCAT ha estat nul·la. Més enllà de les reunions mantingudes per l’IREC amb alcaldes i alcaldesses dels pobles del Golf de Roses afectats, el PLEMCAT ha començat a navegar sense que els científics ni la societat hagin pogut participar amb al·legacions a l’estudi d’impacte ambiental. Aquest estudi d’impacte ambiental hauria de contemplar una avaluació específica que la Comissió Europea exigeix per a plans o projectes que puguin afectar les zones Natura 2000, com és aquest cas. Aquest document no sabem si s’ha fet. I si s’ha fet, no està a l’abast públic. Pels coneixements que es tenen del medi ambient del Cap de Creus i el Golf de Roses, és més que evident que una macroestructura com la que es vol instal·lar en aquesta zona tindrà un impacte ambiental important que cal analitzar molt bé.

6. El PLEMCAT és més un prototip industrial i comercial que una plataforma de recerca, desenvolupament i investigació. L’envergadura del PLEMCAT és més pròpia d’un prototip industrial i comercial. Estem parlant d’un projecte de 80 milions d’euros que preveu un cable de potència al fons marí amb una capacitat d’evacuació de 75 megawatts. Si es vol provar la viabilitat de la tecnologia, el més lògic és començar per una instal·lació de molta menys envergadura. Atès que en principi no es pensa en una utilització comercial, no cal evacuar, ni tan sols generar, l’electricitat. Aleshores, per què és important construir aquesta línia d’evacuació de l’electricitat, quan no estan avaluats els impactes sobre el fons marí del seu desplegament i encareix innecessàriament el projecte? Per què ha de tenir una potència tan elevada, de 75 megawatts, que se sap que produirà camps electromagnètics que afectaran la vida marina? Desplegar el cable ara es pot interpretar com que el que realment es vol aconseguir és comprovar quin és el millor traçat pel cable, estalviant així esforços i despesa per l’eventual empresa promotora del futur parc comercial.

En definitiva, malgrat que les proves pilot d’eòlica marina són una bona idea, el cas del PLEMCAT és un mar de dubtes sense resoldre. Això és especialment preocupant quan es tracta d’un projecte finançat íntegrament amb diner públic: 50 milions d’euros per part de la Generalitat (16 dels quals ja apareixen en els pressupostos de 2024), i la resta de fons Next Generation de la Unió Europea.

(*) En l’elaboració d’aquest document hi han col·laborat els doctors Josep Lloret (ICM-CSIC), Josep Vila Subirós (UdG), Elisa Berdalet (ICM-CSIC), Josep Maria Gili (ICM-CSIC), Antonio Turiel (ICM-CSIC), Alberto Olivares (UNIR), Jordi Solé (UB) i Rafael Sardá (CEAB-CSIC). Les opinions expressades són dels investigadors a títol personal i no les de les institucions a les què pertanyen.