Acudits masclistes

Aquesta setmana se celebra el 8 de març, el Dia de la Dona Treballadora, que s’ha convertit en una denúncia del sistema heteropatriarcal de la nostra societat. Tornarem a escoltar “perles” d’aquells que diuen que no són ni masclistes ni feministes perquè ells estan a favor de la igualtat. Greu error en la interpretació de les definicions. El masclisme és el que ha promogut al llarg de la història la supeditació de la dona a l’home: d’exemples n’hi ha per donar i vendre, des de l’opressió i la violència més cruels fins a fórmules més subtils com els lamentables acudits masclistes que encara hem de suportar. El feminisme, per contra, no promou supeditar ningú, sinó la veritable igualtat entre els uns i els altres. Feminisme no és antònim de masclisme. De fet, si busquen una definició oposada al masclisme –és a dir l’opressió dels homes per part de les dones– no la trobarem, simplement perquè no existeix. El problema és que reivindicar els drets de les dones i el seu paper en la societat no és fàcil i fereix moltes sensibilitats. El patriarcat està tan incrustat que costa molt assumir que perquè les dones guanyin drets els homes han de perdre alguns privilegis. És una visió molt reduccionista, però no deixa de ser certa. La masculinitat tòxica se sent amenaçada per les dones que alcen les veus. No és gens fàcil canviar mentalitats, i ja ho estem veient, preocupats, amb l’augment de discursos d’odi com els que escampa l’extrema dreta (i a vegades també la dreta). Discursos que estan calant en grups de nois, i també noies, molt joves. La paraula feminazi és tan estesa com perillosa. Primer perquè s’ha d’anar molt amb compte amb banalitzar l’horror que va significar el nazisme, i després pel menyspreu i la ràbia que destil·la cap als i les feministes. L’educació en valors i l’activisme són les principals armes per lluitar contra aquest rebuig instintiu que porta a un 54% dels joves catalans entre 16 i 24 anys a pensar que el feminisme ha anat massa lluny, segons l’última enquesta del CEO.