No va ser ETA, va ser Al-Qaida

Al cap de vint anys dels atemptats contra els trens de Madrid, el Partit Popular continua sense demanar perdó per haver intentat manipular l’opinió pública en relació amb l’autoria. Aquell va ser un exemple contundent i premonitori del que després serien les ‘fake news’, lamentablement tan freqüents en l’actualitat. Una mentida que pretenia atribuir l’atemptat d’Al-Qaida a ETA amb la finalitat d’impedir que el suport a la guerra de l’Iraq passés factura electoral als populars. L’aleshores president del govern i líder del partit, José María Aznar, s’hi va dedicar intensament, a intentar imposar la mentida oficial, tot i que a mesura que passaven les hores els indicis anaven cap a la direcció correcta, és a dir, el terrorisme islamista havia posat l’Estat espanyol en el punt de mira pel suport incondicional del govern espanyol als Estats Units. Per a la posteritat ha quedat la famosa foto del president espanyol amb els peus damunt de la taula fumant un cigar amb l’aleshores president dels Estats Units, George W. Bush. Una imatge que resumeix l’obscenitat d’una guerra desfermada contra l’Iraq sense l’aval de les Nacions Unides i amb el fals pretext de trobar unes armes de destrucció massiva inexistents. Una altra mentida. Però el govern espanyol, que va mantenir la primera versió de manera tossuda, no va tenir en compte que aviat començarien a circular versions que farien de contrapès. No van tardar a filtrar-se les investigacions centrades en cèl·lules àrabs, fins que la mateixa organització Al-Qaida va reivindicar les accions. Però encara avui hi ha determinats mitjans que aposten per la teoria de la conspiració delirant.

El balanç dels atemptats, amb cent noranta-dos morts i dos mil ferits, va posar de manifest també la negligència governamental a l’hora de prevenir possibles atemptats. Ja feia temps que Al-Qaida feia referències a l’Al-Àndalus en els seus comunicats. Al cap dels anys, l’espantall d’ETA continua sent el comodí electoral dels populars, tot i que ja ha deixat de matar. Fa vint anys el primer a descartar públicament la seva autoria va ser Arnaldo Otegi. El PP el va qualificar de miserable, i això que deia la veritat.