Ai, la Rambla!, i el Sr. Martínez

Queda només en el record quan els diumenges hi fèiem el vermut i els nostres fills jugaven pel mig de la Rambla. Ara, caminant-hi corres el perill que t’envesteixi una bicicleta o un patinet, fins i tot per sota les voltes i a l’Argenteria. La majoria de les terrasses són de restauració, molt ben guardades amb unes jardineres que, segons l’època de l’any, són plenes de males herbes en lloc de flors del temps. Quan els ciclistes estrangers van a dinar, en lloc de passar per Ciutadans, molt millor per la Rambla. L’ocupen de banda a banda i qui no s’aparta? Seguint els consells de la Sra. Madrenas, “A Girona, pedala segur”, s’ha donat carta blanca a tothom que vagi amb dues rodes, en carrers teòricament de vianants, voreres i rambles, a doble direcció i a la velocitat que volen o poden, amb l’excusa que no contaminen. Si els gironins no ens sentim segurs per anar a comprar i els que viuen fora no poden aparcar amb facilitat, qui compra? Bicicletes i més bicicletes, per tot arreu.