Vic ja no és un exemple d’integració

En relació amb les entrevistes a l’alcalde de Vic i a la cap de l’oposició del dilluns 4 de març, m’agradaria fer-hi un parell d’aportacions. En les últimes eleccions municipals, els partits processistes van perdre sis regidors: Junts va passar d’onze a vuit; ERC, de cinc a tres, i la CUP, de quatre a tres. ERC no sols no va capitalitzar el desgast de Junts, sinó que va tenir els pitjors resultats de tots els partits i va perdre gairebé la meitat de regidors. En aquest segle, Vic ha passat, en números rodons, de 30.000 a 50.000 habitants. El creixement es deu sobretot a la immigració estrangera, un 40% de la població; més del 50%, menors de 20 anys. La integració idiomàtica es fa, amb naturalitat, en castellà, percebuda com la llengua forta, que s’ha convertit en la llengua “franca” de la ciutat. Hi ha excepcions, és clar, però és un fet tan evident que el nou alcalde ha creat una regidoria que s’ocupa de cultura i llengua atesa la situació, que va a més.