Celebracions que poden ser un turment

No hi ha escapatòria. Per molt que odiïs els actes on s’aplega un munt de gent, les invitacions a festes d’aniversari et perseguiran sense pietat fins a convertir-se en la teva ombra. Sobretot si tens criatures petites, etapa en què pots arribar a rebre dues o tres invitacions al mes. En alguna ocasió, el teu fill o filla ha intercanviat, a tot estirar, un caramel bavejat al sorral del parc amb l’afortunat però a la seva festa no hi pot faltar ningú de la classe, no sigui que algú es traumatitzi en no aparèixer a la llista de convidats. Quan t’arriba el torn i és l’aniversari de la teva mainada, et repeteixes una vegada i una altra que això no és can pixa, sobretot perquè els diners no et plouen del cel, i que no cal que la celebració sembli una coronació reial. Però, no saps com, acabes seguint els patrons de la gran majoria i reservant aquell espai on ofereixen entrepans calents però els serveixen a zero graus. Després la canalla creix una mica i arriben les temudes festes de pijama –temudes quan et toca a tu omplir la casa de personetes que només s’han proposat empalmar a crits la nit amb el dia, sense dormir–. Més tard, quan són preadolescents, estic descobrint ara que la moda, tot i ser menors d’edat, és posar a la seva disposició un local on puguin simular una discoteca sense alcohol. Per reblar el clau, i com que qui més qui menys fa activitats escolars, aspiren a diverses festes seguides: amb la família, amb els companys de l’institut i amb els amics de la dansa o el handbol o allò que practiquin. Així que no m’estranya que quan s’apropa el teu aniversari, i més l’any que fas un número rodó i tothom et pregunta què faràs d’especial per celebrar-ho, tu només puguis pensar a llevar-te aquell dia i donar les gràcies que no tens cap festa a la vista.