El camp alça la veu

Els pagesos d’aquest país i de molts altres de la Unió Europea han dit prou i fa setmanes que es mantenen mobilitzats davant el que consideren, i amb raó, un tracte discriminatori en un sector assetjat, entre d’altres, per una competència desproporcionada i deslleial de productes provinents de fora. La veu del camp, sovint menystinguda per llunyana i desconeguda, s’ha plantat per reclamar millores que garanteixin la supervivència, i també el futur, d’un sector del qual depenem tots, tot i que sembla que ningú no en sigui prou conscient. Aquests dies, en què el món pagès ha obert portades de diaris i informatius a ràdios i televisions, hem pogut comprovar fins a quin punt la dita que la unió fa la força continua vigent en ple segle XXI i encara dona fruits. Mai més ben dit. La pagesia torna a treure els tractors a les carreteres per moltes raons, algunes d’històriques però que, malgrat les bones intencions dels governs i les paraules carregades de promeses, no s’han resolt. Fem una llista ràpida. De què es queixa el món agrícola? Des de la pujada indecent dels costos de producció fins als preus irrisoris que els paguen pels seus productes, la falta de control en les importacions, la nova política agrària comuna, les conseqüències de la greu sequera i, sobretot, l’excés de burocratització. En aquest darrer punt, un dels afectats es lamentava que havia de dedicar fins al 25% de la jornada laboral a omplir un munt d’impresos repetitius per justificar la producció que feia cada dia. Inassumible es miri com es miri. I per si no n’hi hagués prou, el món pagès ha de continuar donant l’alerta davant la intromissió en el mercat de productes estrangers, amb un control sanitari d’origen molt lax i potencialment perillosos per al consum humà. L’últim, un carregament de maduixes provinents del Marroc amb presència d’hepatitis A per, suposadament, haver estat regades amb aigües fecals. Potser aquest és el camí del canvi i si es posa en joc la salut del consumidor hi haurà una reacció contundent de les autoritats. O no.