El final de les estacions?
Raons per al decreixement i per a la rebel·lió de la ciència. Juan Bordera, Antonio Turiel i Fernando Valladares analitzen la situació actual i advoquen per un canvi de rumb davant del caos climàtic i de la crisi energètica i alimentària. Els vents són el motor dels corrents oceànics en superfície. L’escalfament global està frenant els vents a les latituds més altes, i la manca de vent fa que les aigües de l’oceà no es barregin tant i no hi hagi tanta evaporació. Combinat això amb l’acumulació d’aigua dolça provinent del desglaç àrtic a la superfície del mar, obtenim que l’AMOC (el braç atlàntic i meridional de la gran cinta transportadora de l’oceà) s’està frenant. I és el que fa que Europa central, tot i estar a la mateixa latitud que el Canadà, tingui un clima més benigne. La ciència alerta del desastre global que pot representar la gestió capitalista de la crisi ecosocial. La situació és seriosa en si mateixa, però el que resulta letal és que la prioritat sigui mantenir el creixement i els beneficis com sigui. Les elits dominants intenten mantenir sota control els qui senten por, ira i malestar.
Girona