L’amnistia, un acord històric

El consens majoritari del Congrés dels Diputats espanyol per a la llei d’amnistia materialitzat dijous en la comissió de justícia de la cambra baixa, és un pas històric per posar un punt final a l’etapa de repressió posterior al referèndum de l’1-O i un punt i a part en el conflicte de sobirania que Catalunya i l’Estat espanyol mantenen fa segles. La llei encara ha de fer el seu recorregut institucional al ple, al Senat, de nou al Congrés i amb tota seguretat al Tribunal Constitucional, i això fa que la seva aplicació efectiva pugui trigar vora tres mesos, però l’acord polític que la impulsa és ferm, és majoritari, ha eliminat les fissures polítiques que tenia i a més ara té l’aval de la Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa i màxima autoritat pel que fa als estàndards judicials, que s’hi acaba de pronunciar a favor aquesta setmana. Es tracta, per tant, d’una gran notícia per a membres del govern i activistes, diputats i alcaldes, membres de la mesa del Parlament i manifestants, funcionaris i càrrecs del govern, empresaris, delegats internacionals, síndics electorals de l’1-O i altres particulars que han estat o estan assetjats per processos judicials o administratius arran del procés sobiranista, però també és una magnífica notícia per a la justícia, per al restabliment d’unes bases mínimes de convivència i per al retorn al terreny polític d’una qüestió que mai n’hauria d’haver sortit, i, per tots aquests motius, també és una bona notícia per a Catalunya. Més enllà d’això, que és el que importa de debò, hi ha, d’una banda, el fet significatiu que l’acord final entre PSOE, Junts i ERC ha requerit una entesa prèvia de les dues formacions independentistes, i, de l’altra, que el redactat final de la llei, al marge d’estratègies i lectures partidistes, servirà millor al seu propòsit i per tant és el millor possible, i això és el que la societat ha d’exigir als seus representants polítics. A partir d’aquí, la pilota és a la teulada dels jutges i de tot el sistema judicial, que són els que hauran de vetllar per l’aplicació d’aquesta llei en tota la seva extensió i conseqüències, deixant al marge noms propis, fòbies o opinions polítiques. Perquè d’això en dependrà la seva legitimitat com a poder judicial i la credibilitat de l’estat de dret i la democràcia a Espanya.