Opinió

Crònica de Barcelona

Sants s’immola

El cuiner Jordi Bernús tanca avui l’emblemàtic local Sants es Crema, guanyador del ‘Joc de cartes’

Fa el cor fort, però està fatigat mentalment. Si pogués, no tancaria avui, com està previst, sinó ahir, o dimecres, o abans. Dit per ell. El cuiner Jordi Bernús, ànima de l’emblemàtic restaurant Sants es Crema, abaixa la persiana després de sis anys d’alts i baixos amb una primera etapa gastronòmica amb carta i degustació i una segona, postpandèmia, d’entrepans gurmet a la graella. “N’estic fart, no em motiva fer més entrepans ni crear les condicions per fer el canvi necessari que caldria, genera un estrès mental molt gran i he exhaurit totes les forces que tenia per a aquest lloc. Necessito un canvi”, se sincera. No es veu fent entrepans ni tota la vida ni tres mesos més, encara que nosaltres sí que ens veiéssim menjant els seus entrepans indefinidament, especialment el d’hamburguesa de vedella i porc ibèric amb costella de vedella fumada i salsa BBQ casolana, per dir-ne un.

Des que va anunciar a les xarxes socials que plegava, el mòbil no ha parat de sonar, encara no ha pogut respondre a tothom i ha tingut molta més feina: “Una bogeria. He hagut de dir que no a unes 300 persones al dia. He treballat el doble.” Tothom s’ha volgut acomiadar, una última vegada, d’aquelles braves amb papada. Bernús vol deixar enrere les preocupacions per quadrar els comptes i per formar ajudants. “Era un projecte molt petit, hi havia d’estar molt implicat, i si passava qualsevol cosa ho havia de fer tot jo. I això crema molt.”

Ara buscarà feina de cap de cuina. “M’agradaria portar una cuina gran i quan me n’anés a casa, no haver d’estar pensant en números i maldecaps”, desitja. De moment no té res aparaulat, però no agafarà qualsevol cosa. De fet, el seu currículum fa obrir uns ulls com unes taronges. ¿Com s’arriba a treballar per a la família reial de Jordània? “Va ser per LinkedIn. Jo estava treballant a Indonèsia. Em van contactar, vaig anar a fer una prova d’una setmana a palau, vaig cuinar per a la reina i per al rei uns quants dies i em van contractar. Jo vivia al costat de palau, però és un país molt avorrit. M’hi havia d’estar dos anys, però me’n vaig anar al cap d’un any perquè m’avorria.” No tothom deixa plantat un rei.

L’any 2021 el restaurant va guanyar el concurs de TV3 Joc de cartes. Ho van notar l’endemà mateix. Hi havia cua a la porta. En previsió, va estar un mes entrenant una persona a la cuina i aquell primer dia no es va presentar a la feina. “D’aquestes me n’han passat moltes”, lamenta Bernús. Del pas pel programa en guarda un bon record, encara que s’esperava més nivell. El presentador i restaurador Marc Ribas el va puntuar amb un meritori 8,7. “En aquell moment el Marc estava molt interessat en el projecte, perquè estava obrint un establiment d’entrepans a Girona, que al final ha tancat. Ha durat menys que jo”, constata.

Aquesta nit faran un concert de comiat al local. Vindrà el Tremendo. Sens dubte, la música és a l’ADN de l’establiment. Sense anar més lluny, et portaven el compte dins d’una cinta de casset i el nom mateix del restaurant provenia d’una cançó del grup santsenc Ràbia Positiva, que diu així: “Ser feliç quan penses / ser feliç també / no només quan dorms sinó també quan estàs dret. / Sants es crema / com la vida de la gent!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.