Els nostres aliats

Quan volem que els homes siguin igualitaris, utilitzem sovint com a principal argument que pensin en els guanys que obtenen si deixen enrere les conductes masclistes. D’aquesta manera, els homes s’acosten al feminisme des del benefici, però la reflexió clau hauria de ser (si més no, també i sobretot) sobre els malestars que provoquen les conductes masclistes. Fer aquest viatge des del benefici condueix a viure el feminisme com un projecte de creixement personal, individual, centrat en un mateix. Sovint comporta un afegit de poder masculí i més validació social derivada de sentir-se un home “molt” feminista, de fer xerrades sobre masculinitats igualitàries o de formar part d’actes institucionals. Fer-lo des del malestar condueix a la corresponsabilitat, suportar el 50% de la càrrega mental, abocar-se plenament als afectes familiars, i contradir –en els espais masculins on les dones no tenim accés– acudits, comentaris o actuacions masclistes. Implica una autorevisió dolorosa, porta a fer renúncies i és invisible. Aquest és l’aliat més autèntic, el que realment contribuirà a fer d’allò personal allò polític, públic i col·lectiu.