Una dècada perduda

El 2012, el president de la Generalitat, Artur Mas, es va adreçar al govern espanyol per demanar un nou finançament per a Catalunya, amb la mirada posada en el pacte fiscal vigent al País Basc, que llevat de Ciutadans hauria sigut majoritàriament acceptat. La negativa de Rajoy va provocar la reacció catalana de tots coneguda, fins arribar a l’1-O, amb els seus perjudicials efectes, entre ells els econòmics que es pretenia resoldre. Es pot creure que els problemes de Catalunya els desborden, però mai sabrem què hauria passat si Rajoy hagués acceptat dialogar amb la Generalitat sobre el finançament. I resulta que ara, dotze anys després, vint entitats econòmiques amb una clara incidència social denuncien que l’actual sistema de finançament a Catalunya és un obstacle per al seu progrés econòmic. Es pot preguntar què feien aquestes i quin era llavors el diàleg entre les forces polítiques i econòmiques per trobar una solució. I cal preguntar-se també si el diàleg polític i econòmic hauria sigut més positiu amb Foment o el Cercle d’Economia, que amb l’ANC o Òmnium Cultural. Però aquesta és una altra història.