Un acord al·lucinogen

Junts, ERC i PSOE han tancat una porta amb la signatura de l’acord per a la llei d’amnistia, però n’han obert una altra, que diria l’àvia Neus. Una altra no, tres, n’han obert. Fixeu-vos si no en com expliquen la signatura els tres signants. Cadascú ho fa d’una forma diferent de com ho fa l’altre soci, i de forma molt semblant a com ja escrivia a la columna d’abans-d’ahir que passaria. Tres papagaiades discrepants repetides i repetides amb petites aportacions diferencials pels diversos portantveus de les tribus que es veuen amb una carxofa al davant. Els socialistes estan amb el girar full. Segons ells, la llei d’amnistia representa girar full a deu anys de procés que per als catalans han sigut deu anys llençats a la bassa i de comissió de delictes per la classe dirigent. Delictes que ara es perdonen perquè es pugui, precisament, girar full i tornar a començar. Per Junts, el que es llegeix a l’acord és el reconeixement explícit que es va sotmetre l’independentisme a una persecució policial i judicial fora de lloc que havia derivat en unes sentències i unes instruccions judicials injustes i desproporcionades que ara s’anul·len. ERC assegura que si l’acord diu alguna cosa diferent del que deia fa dos mesos és perquè ells ho han aprofitat i han forçat per entrar-hi alguns punts i algunes comes, però que dir, el que es diu dir, diu el mateix, perquè ja era un acord molt sòlid i robust. L’acord farà història! Té propietats al·lucinògenes!