El voraviu
Si plou i plou prou
No aprendrem res de la sequera com no vàrem aprendre de la pandèmia
L’aigua amb què ens rega el país aquest mes de març és molt benvinguda a camps i boscos, però de moment és totalment insuficient per redreçar la situació de sequera i revertir la situació als municipis amb restricció. Com a mínim a les conques internes, cosa que encara posa més en evidència l’absurda i paradoxal situació que vivim. Mentre Mequinensa desembassa en nom de la mitja Catalunya que beu a gallet, l’altra mitja passa set i restriccions perquè han declarat sacrilegi la interconnexió de conques, ni que sigui temporal. Pel que pugui passar si el cel es regira i plou, i plou prou, trobo que és hora de demanar a la Moreneta que ensenyi a l’aigua a ploure com plou aquest mes de març fins al 2028 - 2030. Que camps i boscos no estiguin assedegats com estan, però que els embassaments no es recuperin ara per ara. Si plou, i plou prou, estem perduts. Passarà com durant la pandèmia. Mentre estàvem tancats i anàvem amb morrió vàrem fer actes de contrició i propòsit d’esmena a cabassats. Ens vàrem prometre de tot, i ja veieu on som. Ens oblidem de la fragilitat de l’espècie a una velocitat que esparvera tan bon punt superem els primers llistons de nivell de l’adversitat que ens acollonia. Si plou i plou prou per tornar a embassar i omplir pantans abans del 2028 - 2030, ens oblidarem de les reformes i les inversions, i arraconaran el pla contra la sequera. I a la propera ens tornarem a trobar com ara.
