8 de març i sanitat

Per als qui es pregunten per què cal un 8 de març… Fa un any vaig anar a urgències, ambulància inclosa, per un dolor molt intens al pit. Després de fer un electrocardiograma per descartar un infart (això sí), me’n vaig anar a casa amb un diagnòstic d’ansietat i un tractament amb ansiolític. Res més. Dona, de més de 40 anys, amb dolor opressiu al pit, descartant patologia cardíaca, sense cap més prova mèdica. Diagnòstic: ansietat. Sis dies més tard, entrava a la sala d’operacions d’urgència per una perforació d’estómac complicada. Només amb una analítica s’hauria pogut veure que alguna cosa no anava bé. Però no calia, era una dona de més de 40 anys… Hauria estat el mateix diagnòstic per a un home? S’hauria fet alguna prova més? Segur que sí. Quan no m’hagi de fer aquestes preguntes, deixaré de reivindicar un 8 de març.