Carta oberta a la judicatura espanyola

En vista d’un incompliment deliberat de la llei per part de qui hauria de fer-la complir (una col·legiada d’un col·legi professional) i de la tolerància no sancionadora de l’incompliment per part de la comissió deontològica del col·legi professional en qüestió (el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida), que pren partit a favor de la col·legiada incomplidora, els advocats que he consultat em diuen que la meva demanda no tindria recorregut, que seria una “demanda temerària”. En unes altres paraules, que em gastaria els diners i que, gairebé amb absoluta seguretat, el jutge no em donaria la raó. Com que qui m’ho diu són advocats experts, la conclusió és devastadora: som en un estat en què l’incompliment deliberat de la llei no té sanció, és a dir, donem via lliure a les màfies i als contraris a l’estat de dret. Quina és l’última defensa d’aquest estat? Que cadascú se la imagini, però inclou la valentia dels cavallers espanyols i catalans que tinguin fe.