Novel·la negra a Llagostera

La figura d’Enric Ramionet Lloveras (Llagostera, 1958) la tinc associada a la de Joan Ventura Brugulat perquè el vaig conèixer mitjançant el periodista d’aquest diari, ja que han fet moltes coses junts al llarg dels anys. Ara, el que no esperava és trobar-los tal dia com avui, a les set de la tarda, a la Llibreria 22 de Girona, presentant un llibre de novel·la negra. Escrit per Enric Ramionet i presentat per Joan Ventura. I no perquè l’Enric no hagi escrit, que ho ha fet molt i bé, sinó per la temàtica negra. És clar que, entrant en el llibre, t’adones que no deixa de ser una reivindicació de la memòria històrica que ha caracteritzat tantes coses a la vida de militant cultural, de país i com a llagosterenc d’en Ramionet. I de denúncia clara del racisme, el feixisme, el nacionalcatolicisme i molts altres -ismes contra els quals ha lluitat.

L’Enric és fill de Ca la Queta, botiga de queviures que regentava la seva mare, Carme Lloveras. El pare, Josep, era empresari de la construcció. Casat amb Nuri Font Parés, mestra jubilada, tenen dos fills, Suresh i Mohana. Explicar això en un poble com Llagostera és important. I l’Enric ha treballat sempre pel poble, des de tots els àmbits. Ha format part del Grup Excursionista Bell Matí, que va dinamitzar la vida sociocultural dels setanta. Va ser fundador, el 1978, de l’Associació de Veïns, que el 1980 va editar el Butlletí de Llagostera, en el qual ha col·laborat sempre. També va ser corresponsal d’El Punt, quan ho va deixar en Ventura, i encara és col·laborador d’opinió d’aquest diari. També escriu a Gavarres.

Treballador del món de les assegurances, abans havia fet de cambrer a la Bodega Ramiro i al bar L’Enrenou, autèntiques estructures de poble a Llagostera. Ha format part de la junta del Casino Llagosterenc, i va participar en la creació de l’Escola de Música. I, a més, ha estat sempre impulsor del grup de defensa dels drets humans, cívics i culturals Gramc i de Llagostera Solidària, una ONG que ha fet molta feina tramitant permisos i fent de mitjancera amb les administracions.

Quan va deixar el negoci, va entrar en política liderant la llista de la CUP. Van obtenir tres regidors i van formar part de l’equip de govern a ERC; ell, com a primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura i Habitatge. L’Enric entén la cultura com “un servei públic, com un dret bàsic, com un instrument d’aprofundiment democràtic i vertebració social”. Va aportar molt de dinamisme incorporant diferents activitats: Arrima’t, Arrela’t, Revoltes d’octubre... i va potenciar la memòria històrica, el català i la cultura popular. I va fer molta feina a Habitatge. Es va redactar el pla local d’habitatge i es va passar d’un únic habitatge social a 26. El 2023 va fer un pas al costat. I ara ha escrit Crims a Reremur, que edita Cal·lígraf. El fill d’un exiliat de la Guerra Civil retorna al poble i rep amenaces. Un policia local ho investiga. Al darrere, la història de tres soldats republicans i actualment els descendents dels dos bàndols amb els immigrants al mig. Odis i crims, perpetrats rere el mur. De la postguerra a l’actualitat, dels deliris de les Santes Missions franquistes a la taverna Ramiro, una novel·la que reivindica la memòria història i ho fa a ritme de novel·la negra.