Nosaltres els paguem el sou

Abanda del greu dolor que van provocar els atemptats de l’11-M a Madrid d’ahir feia vint anys, és realment impactant assumir com les institucions de l’Estat van mentir per donar una versió dels autors de l’atemptat que els afavorís electoralment. Polítics, cossos de seguretat, mitjans de comunicació públics –també els privats– es van conxorxar per intentar manipular l’autoria dels atemptats més greus de la història d’Espanya per no perjudicar els interessos electorals del PP. No és que l’altra part siguin uns angelets. Pocs van perseguir la veritat perquè era el seu deure. La majoria dels que van posar en dubte la versió oficial inicial és perquè l’altra els convenia més. Si suposar això és gruixut, per què ho dic? Perquè tant els que van mentir com els que volien la veritat de manera urgent s’han posat d’acord per bloquejar sistemàticament la investigació i l’aportació d’informació del que fa referència a l’atac terrorista del 17-A a Barcelona l’any 2017. I sabeu una cosa més? A aquesta gent els paguem el sou nosaltres, els catalans. Hem de començar a deixar de veure el dèficit fiscal que patim els catalans com a diners que marxen, inversions que no tornen o ajuts a les regions més pobres. Hem de començar a veure el dèficit fiscal com el que és: el sou de la corona –discurs del 3 d’octubre–, els sous del CNI –que van mentir en l’atemptat–, els sous dels periodistes –que van mentir en l’atemptat–, el sou dels cossos de seguretat. Anant a temes més actuals, el dèficit fiscal català paga el sou dels jutges que han estat perseguint els independentistes i que ara semblen disposats si cal a prevaricar per no donar aplicació a la llei d’amnistia. Quan ens queixem dels funcionaris no ho fem mai pensant en metges, mestres, mossos i serveis socials. Ho fem –i en molts casos injustament– d’aquell perfil més administratiu. Perquè aquests són els que tenim a Catalunya. A Madrid hi ha els altres perfils, i els paguem el sou.