Silenci

Ens trobem en època pressupostària tardana, ja que els comptes s’haurien d’haver aprovat abans de començar l’any o en els primers mesos de l’any en vigor, Això és així perquè els governs, tant el de la Generalitat com el de Barcelona, han optat per gestionar la cosa pública en minoria. Collboni i Aragonès estan pendents del sí o de l’abstenció d’aquells partits amb qui no van voler pactar a l’inici del mandat. L’escull més gran, però, és ara el pressupost, perquè, com que es tracta d’ens presidencialistes –l’alcaldia de Barcelona també ho és–, un cop aprovats els comptes els obstacles s’esvaeixen i el poder està més assegurat fins a l’any vinent. El partit que opta per governar en minoria, segons la teoria, sol ocupar una posició central en l’arc parlamentari per tal de beneficiar-se del que va inaugurar en el seu dia el president Mas; la geometria variable. Aragonès, d’una banda, ha pogut arribar a acords amb el PSOE mentre encara cerca la complicitat dels Comuns, però la resta del ventall ideològic més ancorat a la dreta se li resisteix. Sense partits que no han sabut negociar governs forts de coalició, el discurs polític basat en les idees sembla esvair-se i deixar pas al discurs emocional que escoltem aquests dies. Les idees sobre com millorar la vida de la gent, de nou, en silenci.