Patapam!, en Solà publica llibre

És el rei dels patapams i per molts més que en pugui cridar en la seva transmissió del Girona per a Catalunya Ràdio. Però segurament ni el mateix Eduard Solà pensava que serien tants els que hauria de cantar en antena quan l’any passat, a l’abril o al maig, en Jordi Ferrer de l’editorial Cossetània hi va contactar per encarregar-li un llibre sobre el Girona de la col·lecció 100 Motius per... Li va costar acceptar l’encàrrec, però es va decidir a tirar-lo endavant i es pot dir que el Girona l’ha ben acompanyat, i per això el podrà presentar aquesta tarda al Casino de Girona, amb l’equip en la segona posició de la lliga de primera divisió i jugant-se en els darrers deu partits la possibilitat de classificar-se per jugar la Champions League la propera temporada.

Impensable per a un periodista que va començar la seva trajectòria a Ràdio Grup abans de fitxar, el 1989, per la ràdio nacional per cobrir la informació del Palamós, llavors a segona A. Anys després, quan el Girona va arribar a segona A, va ser la seva veu, i ara volta per tots els camps de primera per cantar patapams, la seva manera de celebrar els gols de l’equip de Míchel.

100 motius per ser del Girona es presenta aquesta tarda amb la presència de l’entrenador del Girona, Míchel, però amb dos presentadors més de luxe: la seva dona, Marta Rodríguez, en qualitat de periodista, i Nil Solà, el seu fill, que és també la seva competència, ja que és l’home dels esports de la SER. Serà doncs una presentació divertida, com ho són les retransmissions del Girona que l’Eduard fa per al Tot gira de David Clupés, amb Xevi Soler, Francesc Cargol i Susi Sala d’analistes i Pere Escobar posant-hi salsa a tot plegat. Equip de luxe per retransmetre els partits d’un equip de somni. S’espera una presentació diferent, perquè l’Eduard Solà, tot i que es declara molt vergonyós, sap deixar-se anar i feina tindrà amb en Nil, que segur que l’apretarà, i la Marta, que sempre té una presència a les retransmissions de l’Eduard i acaba essent a voltes tan protagonista com els mateixos jugadors.

L’Eduard ha fet el llibre que li ha vingut de gust. I es nota. Sí, hi surten històries del Girona, de l’entitat, amb capítols dedicats a Xavi Agustí, Raül Agné, Pablo Machín o Míchel, però també amb records pel gran capità Isidre Sala o per Balbí Clarà, el primer jugador que va marcar en partit oficial. Hi ha sentiment, al llibre. No hi poden faltar històries relacionades amb els pulmons del Girona, en Jota, que s’ha fet famós pels crits d’ànim d’abans de cada partit, o d’en Galiano. Però també hi surten en Pep Guardiola i en Delfí Geli, l’únic president de primera que ha estat jugador professional. O els quatre gols del Taty, el detall de les lligues que guanya el Barça quan el Girona juga a primera, i preguntes com d’on surt l’“Amunt, Girona” que mai havíem cantat a Montilivi. I, és clar, no podia faltar el Som tossuts, el Girona m’enamora o l’Orgull gironí que en Solà ha fet famosos abans dels patapams. Ara assagen l’himne de la Champions i diumenge es van atrevir a cantar-lo. M’imagino el pobre Francesc Cargol, que és home seriós, cantant-lo. Però val la pena que hi tornin, voldrà dir que el Girona es va acostant al somni! Patapam!