Un error imperdonable

A la pàgina de cultura veig l’article del Sr. Pere Antoni Pons, que no crec que sigui per voluntat pròpia, ni per ignorància, quan diu que Catalunya hauria d’explotar més els grans noms de la pintura, i anomena, entre d’altres, Rusiñol, Casas, Nonell, Miró... deixant a banda el més famós, més universal i més publicista, com era el genial Salvador Dalí i que a més a més ens va fer de Catalunya una promoció gratuïta sensacional. Ell deia, potser, amb les excentricitats que a vegades demostrava “que amb el català i unes espardenyes pots anar pel món sense res més”. I quant a l’escrit del Sr. Pere Antoni Pons, on anomena els museus, com a primordials, també oblida el Museu Dalí de Figueres, dintre el nostre territori, que a part de ser una joia i obra mestra, amb unes obres pictòriques excel·lents, és amb 1.534.961 visitants a l’any el més vist de molt a casa nostra. Ja veu que no necessita fer exposicions, ja que és obert tot l’any i hi ha cues molt llargues per entra-hi. A part veig que la majoria són persones d’altres països, que ens demostren que alguna qualitat hi deuen veure, en el pintor. Cal, potser, que apreciem el que tenim i no oblidar el que ens va deixar un català universal com era Salvador Dalí.