Per un creixement sostenible a la costa
El degoteig de sentències judicials a favor dels particulars que han al·legat contra el pla director urbanístic –PDU– destinat a impedir més construccions a la Costa Brava amenaça de dinamitar un pla tan ambiciós com necessari. El pla, impulsat el 2021 pel govern de la Generalitat enmig de les protestes ciutadanes contra la proliferació de noves construccions als municipis costaners, pretén desclassificar terrenys amb expectatives de ser edificats a partir d’una primera experiència al Pirineu. Però fins ara el seu desplegament ha rebut crítiques tant per part de les entitats ecologistes, descontentes amb el fet que no protegeixi més espais naturals, com dels ajuntaments, que veuen qüestionada la seva autonomia municipal. I pel que fa als particulars afectats, alguns han apostat decididament per la via judicial i han començat a obtenir resultats satisfactoris, amb sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reconeixen els seus drets adquirits. Aquest és un dels punts més problemàtics, perquè els ajuntaments temen que s’obri una porta al pagament d’indemnitzacions milionàries.
La pilota està encara a la teulada del govern català i es preveu una llarga pugna judicial, perquè ja s’ha anunciat la presentació de recursos de cassació al Tribunal Suprem, que tindrà l’última paraula a beneir o aturar el PDU. En tot cas, la iniciativa governamental va en la direcció correcta, perquè la reactivació del model de creixement turístic basat en la depredació urbanística ha de tenir un aturador. Però resulta evident que no és suficient impulsar legislacions benintencionades, també és necessari armar-les adequadament des del punt de vista legal. Veurem fins a quin punt hi ha possibilitats de revertir construccions ja iniciades o projectades, el cost econòmic que això pot representar i qui l’haurà d’assumir finalment. Però és indiscutible que el PDU serà una eina per assegurar, almenys, que a partir d’ara les regles del joc siguin més clares i restrictives. És el que els constructors i els ajuntaments reclamen per encarrilar un model que no es pot basar en residències disseminades aixecades en paratges molt sensibles.