Malaguanyada Tabacalera

Hi ha projectes que superen les capacitats d’un ajuntament. Les superen per l’alt cost econòmic que comporten i per la pròpia (in)capacitat de gestió que demostren tenir. És el que succeeix amb l’antiga fàbrica de tabacs de Tarragona, la Tabacalera, un impressionant complex format per un edifici noble i sis grans magatzems, que sumen més de 44.000 metres quadrats. Des que va deixar de funcionar com a fàbrica, l’any 2007 i va passar a mans de l’Ajuntament, han estat innumerables les propostes que han anat llançant els diferents equips de govern per donar una utilitat a aquest malaguanyat gegant arquitectònic. Moltes propostes i molt poques d’executades, mentre els edificis cada cop presenten un estat de conservació més penós. Traslladar-hi la biblioteca pública, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, el Fòrum Judicial, el centre d’art, el Centre de Classificació i Catalogació de Materials Arqueològics de Catalunya, el Museu d’Història, una ampliació de l’arxiu, un centre d’interpretació de la mateixa fàbrica, entitats vinculades al patrimoni, sales d’exposicions.... Totes són possibilitats que s’han dit. Avui s’anuncien, demà s’esfumen. Aquesta setmana, l’Ajuntament encapçalat pel socialista Rubén Viñuales ha obert la licitació per a la construcció d’un centre universitari de formació professional relacionat amb l’esport. És un centre privat que ocuparà una part del complex per un termini de 40 anys. Que arranqui la Tabacalera, però que també ho faci també amb usos públics, que prou necessitats tenim.