Quin full girem?

L’unionisme d’esquerres i l’unionisme emmascarat (civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors), estan ara embarcats en la idea del girar full (“passar pàgina”, també en diuen sovint per eixamplar base cap al castellà). Per inflar veles recorren molt a dues idees força. L’una, que la dècada del procés ha estat un desastre econòmic. I l’altra, que al final l’independentisme ha vist que està en la mateixa lluita, amb el PSOE i l’esquerra, contra el PP i la ultradreta. Juguen a repetir-les i repetir-les en la convicció que amb molt d’altaveu faran que tinguin efecte. La idea que estem en la mateixa lluita és memòria de peix perquè només amb memòria de peix es poden haver oblidat intervencions com les de Coscubiela i Rabell al Parlament de Catalunya i ambivalències com les d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona, on la seva prioritat ha estat dues vegades impedir una alcaldia independentista sense importar el preu. Fa més riure la de la dècada del procés, que ben just ha sigut un quinquenni (2012-2017). Després del 155 i la intervenció del govern (2017-2024), això ha estat la repressió per terra (política), per mar (policial) i per aire (judicial). Aquest és l’únic full que hem de girar i tornar cadascú a casa seva. Ells, a l’unionisme (i que santa Llúcia els conservi la vista, que diria l’àvia Neus) i nosaltres, a allò al qual tenim dret i que volem, la independència de la nostra nació.