Regular els pisos turístics

El novembre passat el govern va aprovar el decret llei de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges turístics. Posteriorment, va haver de ser traslladat al Parlament per tal que l’hemicicle es pronunciés sobre la seva convalidació, una exigència imprescindible per assegurar la vigència de la norma feta pel govern en els casos d’utilitzar-se aquesta fórmula. Com a CUP, hi vam votar a favor: en la disjuntiva entre la prèvia desregulació urbanística absoluta existent i la possibilitat d’introduir una regulació, la balança es va decantar per la darrera. Per a la CUP, caldria limitar encara més la possibilitat de constituir activitats econòmiques en els habitatges, per la senzilla raó que els habitatges estan pensats per tal que la gent hi construeixi una llar i no activitats econòmiques.

El PSC també va votar a favor de la convalidació del decret dictat pel govern d’ERC. Per aquest motiu, el decret llei està en vigor des del mes de desembre passat. Ara bé, tal com va manifestar públicament el mateix grup socialista, el seu vot favorable a la convalidació quedava condicionat a un requisit: que, una vegada feta la convalidació, el decret fos tramitat com a projecte de llei i, per tant, fos objecte d’una ponència parlamentària i, en conseqüència, fos susceptible de ser esmenat. No només això, sinó que ja van fer públic el mateix dia de la convalidació quin seria el text que al final s’aprovaria després de fer els tràmits de la ponència.

És ben estrany que es faci públic un acord de com quedarà el text final quan encara no s’ha obert ni la ponència parlamentària. Perquè, bàsicament, la ponència parlamentària està pensada per tal que hi compareguin experts que “il·lustrin” les diputades sobre els pros i els contres de la norma que se’ls sotmet a consideració. El dimarts dia 5 se’n celebrava la primera sessió, en què vam denunciar la pinça entre socialistes i Junts per tal que les compareixences de la ponència siguin bàsicament representants del gremi dels habitatges turístics. Efectivament, hi ha una espècie d’acord no escrit en què cada grup accepta les compareixences de la resta de grups perquè sembla poc democràtic que es veti inclús la possibilitat d’escoltar aquells que no són al cent per cent de la corda del grup proposant. En aquest cas, però, no ha estat així. Les compareixences d’entitats i associacions que defensen la necessitat de limitar el nombre d’habitatges turístics han estat en general denegades per aquests dos grups. Inclús han votat en contra de la compareixença d’alcaldes i alcaldesses, i fins i tot de la síndica d’Aran.

Mentre m’anoto a l’agenda la data de la pròxima ponència pel dimarts 19 de març, a les 9.30 llegeixo en un digital que l’alcalde de Barcelona vol deixar a zero els pisos turístics a Ciutat Vella i que vol eliminar-los d’altres districtes aprofitant la nova regulació de la Generalitat. Ens sembla perfecte, i per això estaria molt bé que convencés el seu partit de la necessitat de limitar seriosament els habitatges turístics. Perquè, com ell, molts alcaldes i alcaldesses del país volen poder decidir a través del seu plantejament urbanístic sobre els pisos turístics, i precisament el que estan defensant els socialistes i Junts és excloure molts municipis de tenir la possibilitat de decidir des dels plens dels seus ajuntaments quin model de poble volen.