Jo vull viure la infància dels meus pares

Si el meu avi estigués viu, segurament se sorprendria en contemplar el panorama a què s’enfronten les generacions futures. És preocupant el control que les xarxes socials tenen sobre els nens i les nenes de tot just 14 anys. En lloc de gaudir d’una infància innocent, se submergeixen en pantalles perseguint la il·lusió de ser la “noia perfecta” o el “noi perfecte” que segueixen a les xarxes. S’ha perdut la seqüència natural d’etapes que els meus pares van viure: la infància, la joventut i després l’adultesa, cadascuna al seu moment. Resulta punyent observar l’augment de suïcidis i trastorns mentals com els alimentaris o la depressió. És a les nostres mans fer-hi alguna cosa, o intervenim per canviar aquesta dinàmica o com a societat ens precipitem cap a un abisme. No voldria presenciar com es perden més generacions futures.