Mirant el llop de cara

Ja fa un parell de mesos que vàrem introduir un seguit de canvis al diari al fusionar-nos amb el setmanari La República i el mensual L’Econòmic. Entre els més cridaners hi ha, probablement, el canvi de concepció i de disseny de la portada. Ja no la fem amb la informació del dia (de fet, quan el paper arriba al lector ja és la informació del dia abans). Ara la fem amb un tema que hem escollit prèviament, que hem preparat amb bon marge de temps, que hem contextualitzat i al qual hem donat un tractament ampli i divers (text, fotos i elements gràfics). És una aposta per la diferenciació i hi havíem estat fidels cada dia des que vàrem engegar passat Reis. En el diari d’ahir vàrem trencar l’aposta per primer cop. L’excepció que confirma la regla. Vàrem mantenir la idea de plana completa, això sí, però hi vàrem donar la incompetència pel pacte pressupostari que havia demostrat el partit del govern i les eleccions anticipades que havia convocat el president Aragonès. Segurament era l’únic final possible per a un govern pretensiós de 33 diputats de 135. Ja veurem què dona de si l’escenari polític que ara se’ns obre amb el 12-M fixat, la llei d’amnistia en circuit i Madrid sense pressupostos. Com ens ha volgut indicar una fidel lectora, potser també ens podíem haver permès mantenir la portada que havíem programat. “Mirant el llop de cara” i un primeríssim pla de la cara d’un. I té raó. Una bona metàfora dels dies que venen.