La Xina, un soci incòmode però necessari

El “made in China” o “made in PRC”, que porten gravat molts dels productes que comprem, és una llegenda associada al low cost, poc atractiva comercialment en el sentit que no aporta valor a la marca, més aviat al contrari; però que ja forma part de les nostres vides com a símbol de la globalització i del fet de consumir més barat, tot i que per això hàgim de tapar-nos el nas en qüestions de drets humans. Algunes companyies que fabriquen a la Xina, com ara Apple, acompanyen la llegenda amb una altra que diu “designed in California”, amb connotacions més positives. El govern xinès, en un gest que està molt de moda, s’ha reapropiat de l’estigmatitzat “fet a la Xina”, per reivindicar-se i desmuntar Occident i la seva supèrbia; per això ha anomenat “made in China 2025” la seva estratègia industrial que vol basar en la tecnologia, la qualitat, el disseny i l’eficiència. I com que el talent que necessita per a aquest objectiu no el troba sempre a dins del país, està ajudant les seves pimes a implantar-se en altres països per aprendre i fer aquest salt de nivell. Catalunya és un d’aquests països i, de fet, recentment ha estat destinació d’importants inversions, com en el cas de la tèxtil Shanghai Jingqingrong Garment, que obrirà un centre de producció a Ripollet. La sortida a l’exterior de les empreses xineses també s’explica perquè les companyies europees, de les quals algunes són proveïdores, s’estan replantejant la seva cartera de subministrament, diversificant-la i acostant-la, per guanyar en robustesa. La Unió Europea en el seu conjunt també està analitzant les fragilitats de la seva economia i ha descobert que la dependència que té de la Xina en alguns camps és excessiva i vol recuperar terreny en un gest de proteccionisme un xic estèril. Però la recuperació de sobirania econòmica té límits, i alguns d’aquests límits se’ls ha autoimposat la mateixa UE amb l’agenda verda. Si Europa vol complir les fites de descarbonització en els terminis que s’ha fixat, necessita el “made in China”, sobretot en mobilitat elèctrica i en generació d’energia neta. Ens agradi o no, la Xina s’ha convertit en un soci estratègic necessari, segurament un soci no fiable i incòmode, però inevitable.