Tu quants nuvis has tingut, iaia?

“Tu quants nuvis has tingut, iaia?”, li pregunta una nena que deu tenir uns 8 o 9 anys a la dona gran que la custodia. Gairebé em trepitgen els talons, així que sento la pregunta amb nitidesa i no puc evitar tombar el cap a la velocitat d’una estrella de neutrons, capaç de girar 716 vegades per segon. Escolto com l’àvia resol la curiositat de la nena: “Jo només un, però espero que tu en tinguis uns quants més.” Les deu separar una seixantena d’anys, però sembla que els ha tocat viure en mons propers en el temps però completaments llunyans en les creences. Sovint dono les gràcies de pertànyer a generacions posteriors a les de les nostres mares i àvies, sobretot quan parlem dels drets de les dones, però també agraeixo que m’agafin d’esquitllada les noves formes de relacionar-se que tenen els adolescents. Parlo des del punt de vista de les relacions amoroses, o com diantre s’hi refereixin, perquè parlem idiomes diferents. Es veu que ara existeixen els nuvis, que vindria a ser la parella tradicional, per entendre’ns, però també es pot tenir “algo” o “quasi algo” (jovent dixit) amb una altra persona, en el sentit de no sortim junts però ens respectem així que no flirtegem amb ningú més –tampoc per insta–; després hi ha l’opció del “lio” –no ho tradueixo al català perquè ells n’hi diuen tal qual–, que vol dir un rotllo d’un cop i prou, i per reblar el clau hi ha el “lio tancat”, que implica que ni ets nuvi o núvia, ni ets “algo”, però només pots tenir contacte físic/sensual/sexual amb aquella persona. I no ens descuidem del “ens parlem”, que de debò ja no sé on encaixar-ho. Desconec a què es referia exactament aquella àvia quan li va dir a la neta “espero que tu en tinguis uns quants més”. El més probable és que ella tampoc no ho sabés.