Les presons catalanes, una olla de pressió
Que un pres condemnat per haver matat una dona amb un ganivet estigui destinat a la cuina d’una presó obre seriosos interrogants sobre la idoneïtat dels protocols establerts als centres penitenciaris catalans. La mort de la cuinera de la presó de Mas d’Enric a mans d’aquest intern, i el seu posterior suïcidi, ha desencadenat una onada de protestes que s’han estès a totes les presons catalanes, amb concentracions i bloquejos puntuals dels accessos. Un descontentament que no és nou i que suma antigues reivindicacions laborals amb la necessitat de poder treballar amb seguretat. Per això és obligat replantejar a fons quines són les mancances exposades i quins els recursos que cal abocar-hi. El cas està ara sota investigació judicial i s’ha obert un expedient informatiu que la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, s’ha compromès a presentar en seu parlamentària quan s’hagin establert les conclusions.
Però els representants dels treballadors van evidenciar ahir el seu enuig plantant la consellera, exigint dimissions i exposant unes demandes prou contundents: constaten la insuficiència de les plantilles, massa estressades, denuncien l’augment dels episodis de violència els darrers anys, reclamen la revisió dels protocols de protecció, i també volen poder fer servir esprais d’autodefensa i ser reconeguts com a agents de l’autoritat. La consellera afirmava ahir que en els últims mesos ja s’han mantingut diferents reunions però és evident que els treballadors no ho troben suficient. Com acostuma a passar darrerament, les manifestacions van desembocar ahir en accions cridaneres a la via pública per captar l’interès dels mitjans i tot seguit de l’administració. I per avui s’anuncia una jornada especialment delicada, amb els centres esperant les habituals visites dels familiars dels reclusos o gestionant els permisos de caps de setmana dels interns. El més important és afrontar negociacions per resoldre la crisi, tenint en compte que un dels indicadors del nivell de civilització de les societats és precisament la situació de les presons, de les persones que hi estan tancades i de les que hi treballen.