Contrari de brevetat: els vostres àudios

Brevetat: qualitat de breu, manera de dir les coses en poques paraules. Sinònims: concisió, curtedat, eixutesa, exigüitat... Antònims: els àudios que envieu per xarxes socials, farcits de subordinades, i que duren entre un minut i un temps infinit, malgrat que es podrien resumir en un parell d’oracions simples. I mira que puc arribar a entendre que és molt més còmode recórrer a la via oral i deixar-se anar que no pas escriure, lletra a lletra, allò que vols dir, sobretot tenint en compte que els carrers estan plens de zombis que deambulen mentre duen el terminal a la mà. També puc comprendre que, en determinades situacions, els àudios permeten emmascarar algunes dificultats amb l’ortografia. Però d’aquí a empaquetar missatges de veu que poden competir en temps amb el pòdcast d’un locutor de ràdio o amb el discurs d’un polític, doncs va tot una galàxia. Sobretot perquè, si realment tens tantes coses a dir, fes el favor d’agafar el telèfon i trucar a l’altre. Que ens estem deshumanitzant fins a un extrem que fa feredat. A més, en quatre minuts, o més, és difícil no repetir la mateixa idea més d’un cop. Paraula que amb una sola vegada pot quedar prou clar. Un altre consell: seleccioneu la idea principal, allò que és urgent o necessari que el receptor rebi, i exploteu-la al principi del missatge si voleu que hi arribi. Perquè conec infinitat de persones que no escolten més enllà del segon 30, ni tan sols imprimint velocitat a la cosa. I, si malgrat que us advertim que la meitat del missatge es perdrà pel camí si insistiu a allargar el martiri, no patiu perquè almenys heu de saber que cada cop sou més i que tard o d’hora trobareu una ànima bessona amb qui compartir experiències a través de missatges de veu interminables.