Estimem els animals?

No m’agrada com tractem els animals. Se suposa que érem capdavanters en la lluita per la defensa dels seus drets quan vam prohibir les curses de braus, però en canvi permetem altres salvatjades de correbous com els bous embolats. Fomentem la pràctica de la caça com a única solució per eliminar espècies perjudicials –ara diuen que volen introduir la carn de senglar en els menús escolars!– sense buscar, però, altres vies alternatives com l’esterilització. Ens bombardegen per la televisió amb campanyes publicitàries sobre la necessitat de reciclar, però no he vist mai cap anunci ni campanya oficial per conscienciar la població sobre la necessitat d’adoptar animals abandonats. I a mi, la veritat, per molt medi ambient que hi hagi, em preocupa més la vida d’un animal que el futur d’una ampolla de plàstic. Es reparteixen Creus de Sant Jordi a dojo per mil i una activitats, però mai n’han dedicat cap a entitats animalistes, algunes de les quals tenen cura dels animals de les persones que viuen al carrer –i que són el seu principal sosteniment– oferint-los atenció veterinària gratuïta. Arran del tràgic incendi de València van morir també desenes i desenes d’animals domèstics, gats i gossos, principalment, fet que va ocasionar un gran dolor als seus propietaris i sense que els mitjans de comunicació n’hagin dit pràcticament res, malgrat que les lleis de benestar animal que aprovem diuen que són “éssers que senten”, i, en canvi, a la televisió i a la ràdio es passen hores parlant d’una foto d’una membre de la família reial anglesa que per a molta gent no deixa de ser una simple fotesa! Quina vergonya!