12-M: tot obert

A l’espera de pitonisses, futuròlegs i enquestes, el 12-M apunta a ser més obert que mai. Com sempre, el ciutadà tindrà l’última paraula d’unes eleccions que no estaven previstes. Hi ha hagut pocs avenços després de l’eufòria independentista de l’any 2017 i de la seva conseqüència: l’aplicació de l’article 155. Amb el tancament sobtat de la legislatura i la justificació de no haver aprovat els pressupostos queden aparcats definitivament temes d’especial importància com la reforma del reglament de la cambra –feia anys que estava encallat–, la llei de la memòria democràtica, l’impost en els creuers, l’abolició dels correbous, i entre d’altres, la comissió d’investigació dels pederastes de l’Església. Com aparcada queda, i des de l’any 1980, una llei electoral per a Catalunya específica en temes tan cabdals com la limitació de mandats o el sistema proporcional de vots per província. Malgrat tot, s’han aprovat vint-i-sis lleis sota un pressupost del Parlament de Catalunya al voltant de setanta milions d’euros a l’any. Aquest és el pressupost de què disposa el Parlament per poder fer la seva feina.

Els aparells dels partits s’han espavilat per tenir els programes a punt. La majoria fan servir el de les darreres eleccions. Un bon termòmetre per comprovar-ne el compliment. El moment més delicat per als respectius dirigents és a l’hora de triar la llista. Hi ha veritables drames entre els aspirants que no hi poden accedir. No perquè la política sigui un balneari; més aviat perquè la política professional ha esdevingut un objectiu polític i de complir idearis i també un refugi laboral per a moltes persones.

Queden poc més de quaranta dies d’intensa i frenètica campanya electoral oberta de bat a bat. No tothom té el vot decidit i en aquest 12-M pot passar fins i tot que tot quedi com estava i que l’aritmètica parlamentària situï el nou llogater de la plaça de Sant Jaume.