És una estafa, aneu amb compte!

Hi ha estafes que es veuen d’una hora lluny però també hi ha estafes que t’arriben tan edulcorades que és impossible ensumar-les. Algunes d’aquestes últimes provenen sovint de gent propera, de gent que estimes tant que penses que mai te la colarien, i és això el que fa que tots hi puguem caure de quatre potes. Per això vinc a advertir-los d’una trampa que per ara no he viscut en primera persona –no serà perquè els meus no ho intentin– però que em falten dits a les mans per comptar els casos que conec. Els estafadors, en aquest cas, són els fills. Les víctimes, òbviament, els pares. Ells, els nostres descendents, abonen el terreny des de ben petits, quan semblen ànimes inofensives i no detectes la maldat. Et van repetint la idea fins aconseguir el teu esgotament mental i fins que se’t repeteix al cervell com un mantra. No descansen, confiats que tard o d’hora se sortiran amb la seva. La petició agafa força, molt especialment, en dies assenyalats. Saben que els caurà algun regal i esperen entendrir-te perquè et rendeixis als seus desitjos. Per tant, els dies d’aniversari, els dels Reis o els de finals de curs si poden exhibir bones notes són els més temuts pels pares perquè saben que tornarà la cantarella. Fins que arriba el dia que ja veus els teus fills com persones responsables, preparades per assumir el repte, i accedeixes a adoptar o comprar el gos que et reclamen des de petits sota el compromís de treure’l a passejar i tenir la cura que faci falta. I ara el món està ple de pares i mares cuidant les mascotes d’uns fills que se’n recorden, de l’animal, els cinc minuts posteriors a entrar per la porta de casa. La bona notícia és que els adults que conec que estan en aquesta situació estan encantats amb la bestiola.