Vacances rurals

En alguns països d’Europa funciona el que en diuen “vacances rurals”, que consisteixen bàsicament a instal·lar-se en una masia en comptes d’en un hotel. Quan dic “masia” ho faig per a entendre’ns: es tracta de granges o explotacions agrícoles a l’estil alemany, francès o suís.

L’experiència va endavant, i si no hi va més és perquè no hi ha prou ofertes de pagesos per a satisfer les demandes dels turistes. Sembla, doncs, que hi ha un gran nombre de ciutadans afectats d’una ruralitis aguda, que els duu a defugir tant la ciutat com els nuclis turístics organitzats. Llogar unes cambres en una casa de camp és la manera de fer unes vacances “originals”, i si algú vol interpretar aquest mot en un sentit de retorn als orígens no hi tinc res a dir.

De tota manera, no és ben bé això, en la pràctica, el que hi ha al darrere del títol “vacances rurals”, tan idíl·lic. No es tracta, com podria suposar-se, de dedicar unes hores a col·laborar amb els pagesos. En aquells països, les granges capaces d’hostatjar ciutadans estan mecanitzades, i els amos no solen necessitar braços suplementaris. El que sí que els va bé és la renda que poden treure d’unes cambres que el despoblament ha deixat buides. El que fan els estiuejants rurals, doncs, és instal·lar-se a la masia i, des d’aquesta base, explorar en cotxe la comarca. Perquè tots els ruralistes estan motoritzats, naturalment. En un marc paisatgístic diferent, això sí, la granja és utilitzada la majoria de les vegades exactament com s’utilitzaria un hotel.

Si algú creu que la gent vol aquestes cambres perquè són més barates que un hotel –que ho són– s’equivoca. Els clients no són pas, en general, gent obrera o de recursos modestos, i si els organitzadors d’aquest servei se n’estranyen públicament jo he de confessar que em sembla absolutament lògic. La gent que duu una vida de treball més aviat dura –físicament o psicològicament– quan pot fer vacances farà els esforços que calguin perquè tinguin el màxim nivell de confort convencional. I si les cambres d’hotel tenen televisor en color, millor. I si per a obtenir-lo s’ha de pagar un suplement, el pagarà de gust. Són unes altres persones, les que consideraran “interessant”–i no principalment pel preu– la possibilitat de fer unes vacances “diferents”… perquè ja estan cansades de conèixer hotels o a casa tenen aquell nivell de comoditat. Hem d’admetre que les vacances rurals es presenten així com un “luxe” mental i virtual –que és, paradoxalment, la reducció del luxe quotidià– que no està a l’abast de tothom.

L’aspecte més positiu de l’experiència és, sens dubte, la convivència. L’ideal seria –i potser això es fa, en alguns casos– que camperols i estadants mengessin junts i conversessin. Conviure amb respecte mutu, vet aquí un dels obstacles que em semblen més greus per a l’èxit de les “vacances rurals” a Catalunya, on el grau d’educació és deficitari. Costa ben poc d’imaginar ciutadans cridaners, infants pertorbadors de l’ordre de la masia, i en definitiva incòmodes interferències. Més d’un pagès, penso, somniaria poder instal·lar-se en un hotel…