El voraviu
Tinc el vot decidit
L’unionisme està que trina només de pensar en la victòria de Puigdemont
El president Puigdemont i els independentistes que varen optar per l’exili han aconseguit un període de veda parcial de sis anys i mig. Ni les brigades polítiques unionistes, ni les policies patriòtiques, ni les judicatures protectores de les essències han pogut grapejar-los físicament perquè s’havien posat sota la protecció dels tribunals europeus. Tècnicament, la veda és un “període en què es prohibeix la captura de les espècies per evitar la depredació dels recursos naturals i permetre la seva reproducció i subsistència”. En certa manera és el que hem viscut fins ahir a la tarda. Heu de saber que mentre Puigdemont des d’Elna enunciava la seva decisió de presentar-se a les eleccions del 12-M, els unionistes, els unionistes emmascarats i fins i tot alguns independentistes tronats despenjaven les cananes dels armaris, triaven la munició adequada a la peça i ja les exhibeixen. Les porten encreuades sobre el pit en bandolera i tot volt de la cintura. No s’estaran de res. No hi haurà treva ni descans. El repertori d’armes i municions que s’usarà serà infinit i no s’escatimarà en costos ni en innovació. De totes totes s’ha d’enfonsar el president Puigdemont, i el que hem vist i escoltat aquests anys no serà res comparat amb el que veurem i sentirem els 49 dies que venen. Per això el 130è president té el meu vot segur. Potser no és una gran opció. És la millor opció. Tinc el vot decidit. Perquè l’unionisme està que trina només de pensar-hi!
