Deserts

Jo no conec cap desert. Una vegada vaig estar, durant un parell de dies, relativament a prop del gran desert de l’Índia, al Rajasthan occidental. M’ho van avisar com una explicació del canvi de clima: som pràcticament al marge del desert. Però un desert és més que un clima, és tot un món, i cal ser-hi a dins per viure’l.

Hi ha gent que hi viu habitualment, al desert, i confia que hi continuarà vivint. Com els beduïns del Sinaí, que mantenen de fa temps una fricció amb els israelians, traduïda ara en robatori de vehicles. Els beduïns s’apropien Mercedes i camionetes i efectuen una operació extraordinària: enterren els vehicles robats sota la sorra del Sinaí. La seva intenció és conservar-los en aquest amagatall mentre els israelians ocupin el desert, i quan se’n vagin –calculen que l’evacuació no pot trigar més de dos anys– es dedicaran a desenterrar-los.

Ignoro si emboliquen els cotxes o els protegeixen d’alguna manera, perquè la veritat és que fa molta impressió imaginar un Mercedes totalment “ensorrat”, en el sentit més literal d’aquest mot. Al costat d’aquest “bany de sorra” global, preocupar-nos per una brossa al carburador o la brutícia del filtre d’aire sembla una mania injustificada.

Els beduïns, doncs, entenen el desert com una guardiola, i l’immens sorral equival al tradicional mitjó o a la no menys tradicional rajola sota la qual s’amaguen els estalvis. Tot i les dimensions del desert, és una visió domèstica de l’economia.

Hi ha una altra visió del desert, des del punt de vista econòmica. La que alguns nord-americans comencen a tenir de les terres deshabitades a la banda del Pacífic. A Califòrnia hi ha sempre pendent l’amenaça d’un fenomen sísmic, a causa de la importantíssima falla geològica registrada prop de San Francisco i Los Angeles. Si la catàstrofe es produís, i amb la gravetat que els pessimistes pronostiquen, aquelles dues ciutats i tot el territori de la costa –avui un dels més pròspers del món– serien engolits pel mar, de manera que el Pacífic faria un salt monstruós cap a l’interior.

Els homes de negocis ho han vist molt clar: el mar arribaria a la zona que actualment és desèrtica, i per tant es crearia un nou litoral. Un nou litoral, dieu? Una nova costa? Sense perdre temps, aquests capitalistes previsors han començat a comprar franges de desert, confiant que algun dia aquesta zona que ara no té cap valor es convertirà, com diu la terminologia turística, en “primera línia de mar”.

Vet aquí un altre insospitat desert-guardiola. El negoci seria fabulós: recomençar l’operació Califòrnia! És una operació molt més ambiciosa que la difícil compra-venda d’uns terrenys a la Califòrnia actual, saturada i cara. És especular amb una hipòtesi que pot donar un rendiment immens a canvi d’una inversió mínima.

És una hipòtesi que es basa en “l’esperança” que un desastre destruirà milions de persones, cases, hotels, iots, casinos, teatres, cinemes… Abans, als deserts, s’hi anava a fer penitència, ara s’hi vol anar a obtenir el més amarg dels triomfs.