De set en set
Digui el nom d’un conseller
Ens pensem que el caldeig que genera el debat polític i que es manifesta en tota la seva cruesa a les xarxes socials és el que hi ha al carrer i a les cases. Que tots el portem en el nostre dia a dia, que vivim pendents del que diuen els uns i els altres, que ens enrabiem si un conseller o un diputat ha dit o ha fet això o allò. Però la gran majoria de la gent viu d’esquena a la política i els polítics. És habitual que les enquestes posin de manifest el gran desconeixement polític. La desafecció, que en diuen. Així es torna a palpar en el darrer baròmetre d’opinió del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió). “Em podria dir el nom d’un conseller o consellera de l’actual govern de la Generalitat de Catalunya?”, planteja una de les preguntes de l’enquesta. Doncs només un 11% dels enquestats en sabrien dir un. “Sabria dir-me quants escons té el Congrés dels Diputats?” Doncs també només un 11% respon de manera correcta. I encara baixa més el percentatge en el cas del Parlament de Catalunya: només un 6% en sap dir el nombre d’escons. Ens pensem que els candidats que ara sortiran a la plaça a ballar per fer-se lloc en les eleccions del 12 de maig formen part del dia a dia de la majoria dels catalans, que són presents en les converses familiars, que ocupen una part de les seves preocupacions, que els seguim minut a minut com sembla que tot el país faci si tenim en compte com bullen les xarxes socials. Però la realitat és que guanya el desinterès majoritari de la població per la política. I que els que fan bullir l’olla del debat polític són quatre. El 12 de maig hi ha eleccions. No s’equivoquin.