Tot menys quedar-nos a casa

Ha començat la campanya electoral i deixeu-me sortir una mica de la meva estricta missió per parlar de les eleccions. En la meva tasca he vist la gran quantitat de lectors responsables que volen que les coses millorin i lluiten per aconseguir-ho. El dia 28 tenim tots plegats una ocasió per fer anar endavant el país. Del matí al vespre sentim a dir que les coses van malament, que cada vegada anem pitjor. Són les eleccions un remei per posar en ordre aquest nostre país? Sóc dels que creuen que és un camí. Segur que el nostre candidat ideal no existeix, però n'hi ha que s'hi acosten. I només anant a votar podrem ajudar que el país vagi endavant. Els que hem passat més de mitja vida sense poder anar a votar, sabem què significa tenir a les nostres mans el futur de casa nostra. Cada vegada que hi ha eleccions faig setanta quilòmetres per dipositar la meva papereta, fet que després em dóna dret a criticar, exigir... Si no votem, com volem que des de la resta de l'Estat ens prenguin seriosament? Amb una abstenció com hem tingut altres vegades, no és estrany que des del centralisme de l'Estat creguin que això de les autonomies és una camama, que no serveixen per a res. El diari, segons m'asseguren els seus màxims responsables, farà un gran esforç per donar a conèixer totes les opcions i possibilitats. Em consta que hi posen molts mitjans i que s'intentarà oferir l'ampli ventall d'opcions. Ho seguirem de prop i ja em direu, quan s'hagi acabat la campanya, si el diari ha informat de tot el que han dit o han deixat de dir els candidats. Com a defensor del lector, us asseguro que ho vigilaré, és la meva tasca.

I anem al gra. He rebut un correu electrònic de Francesc Romero, de Reus, que fa tota una tesina sobre les meravelles del suplement esportiu El 9 que vull trametre-us perquè crec que satisfarà molts lectors. Fent referència a l'escrit anterior, en què citava l'opinió d'un lector que creia que El 9 s'hauria d'eliminar, diu en Francesc: “La meva opinió és radicalment contrària: dur encartat un diari esportiu confereix un nivell afegit de qualitat que cap altre diari pot presentar”. I encara hi afegeix: “No entraré en la qüestió sobre si l'esport és o no cultura (no entenc gaire aquest raonament que les cultures més avançades no tenen diaris esportius –quines són?–), sinó en el fet que El 9 hauria de fer caure la cara de vergonya als editors dels diaris esportius catalans en espanyol, per demostrar que, deixant de banda l'idioma en què escriguis, es pot fer periodisme esportiu amb un bon nivell literari. I a més a més, en català”. Tot és discutible en aquest món, però comparteixo les opinions d'en Francesc. Tinc el vici de mirar-me cada dia quan vaig al quiosc les portades dels diaris esportius de casa nostra, i també les dels de Madrid. Certament, em quedo El 9. És un diari culer, sí, i de molts altres equips de casa nostra, també, però ens informa de tota mena d'esports, cosa que fa que qualsevol lector hi trobi aquella disciplina a la qual és més aficionat. Si es deixés de publicar El 9, em diu en Francesc, d'una manera inconscient probablement esdevindria un lector irregular, intermitent, del diari. Confio que això no arribi, sinó tot al contrari, que El Punt sigui un diari cada cop més complet d'informació general i també esportiva. I econòmica, que segons hi afegeix en Francesc, “sempre havia estat d'aquelles persones que salten les planes d'economia de qualsevol diari”. “Des que compro El Punt –hi afegeix–, una de les meves seccions favorites és L'Econòmic”. Encara que avui dec tenir un dia positiu, li haig de donar tota la raó. Fa relativament poc temps que surt, però em penso que tenim al davant un suplement que de manera planera i senzilla ens posa al corrent d'aquest món tan complicat de l'economia.