Un diari esportiu diferent

Dissabte, dia 26 de març, nou del matí. Com cada dia més o menys a la mateixa hora vaig a la botiga de Bellcaire d'Empordà a buscar els dos diaris que compro cada dia. Aprofito per fer una ullada als quatre diaris esportius més destacats, dos de Barcelona i dos de Madrid. A tots veig que el nom de Villa ocupa la major part de les portades. Em vaig recordar en aquell moment que el dia abans la selecció espanyola havia jugat el partit corresponent per a l'Eurocopa 2012. No vaig veure el partit ni en sabia el resultat. Vaig mirar la portada d'El 9 per saber com havien quedat. Ni un petit titolet amb el resultat. Vaig haver d'anar a la plana 4 per trobar la crònica del partit i vaig entendre els grans titulars de Villa. El jugador del Barcelona havia fet els dos gols que van donar la victòria a la selecció estatal.

Moltes vegades lectors del diari i amics m'han comentat la seva posició sobre la filosofia de l'únic diari esportiu català. Uns hi estan d'acord i altres no tant. Tot és discutible en aquest món. Sobretot en relació amb els diaris esportius de Madrid, El 9 n'està a quilòmetres lluny. És tan fort l'espanyolisme dels diaris de la capital que fins i tot passen per alt la fòbia que tenen pel Barça i destaquen el treball oportú de Villa amb la col·laboració de Xavi i Iniesta. Com a lector assidu d'El 9 –i no ja només com a defensor del lector– haig de reconèixer que la presa de posició del diari és clara i contundent. El seu desig seria que hi hagués selecció catalana, cosa que els que tenen poder han deixat ben clar que mentre ells manin això no passarà. Per tant, com que no se senten fans de la selecció espanyola, adopten una actitud lògica i conseqüent: no interessa o interessa ben poc. Vaig fent aquest raonament intentant posar-me en la pell dels responsables i de la redacció del diari esportiu català. I així, en la portada del dia que m'ocupa, hi ha notícies del Barça, del Girona i d'altres equips catalans. A dins, a la plana 4 com he dit, hi apareix una crònica molt correcta en què s'explica com va anar el partit i en la qual es destaca el treball decisiu dels catalans.

La pregunta meva és: és correcte com es va fer, o calia alguna cosa més. Deixeu-me explicar una anècdota. El dia que Espanya va ser proclamada campiona del món, al meu petit poble de Tor fèiem el sopar de final de la festa major. Puc assegurar que l'esperit espanyolista no hi és gaire arrelat en la majoria dels habitants. Amb tot, es va haver de posar una gran pantalla per veure la final. I es justificava dient que al cap i la fi no era Espanya la que jugava sinó el Barça. I també era cert; el títol va arribar, sense voler ser prepotents, gràcies als jugadors de l'equip català.

Conclusió. Que ningú no busqui en El 9 cap editorial alegrant-se de les victòries de l'equip estatal. Només una informació correcta i prou. Moltes vegades he parlat de les línies editorials que tenen tots i cadascun dels diaris. Són ben diferents les mateixes informacions aparegudes en un diari o en un altre. I és bo que el lector ho sàpiga per no caure en cap error. Però i l'objectivitat, em dirà algú. No existeix, així de contundent. Canvia segons el mitjà la valoració de la notícia, les opinions de gent molt diversa sobre fets concrets. Cert que els fets són sagrats i les opinions són lliures. Per això crec que El 9 no trenca de cap manera aquest principi bàsic i sagrat. Ho he dit més amunt, la crònica del partit d'Espanya era periodísticament correcta. Ho explicava tot i els fets es van narrar amb la més objectiva seriositat. Però, i aquí ve la subjectivitat, no era un partit important, o almenys tan important perquè anés a la portada. Tot i que, deixeu-m'ho dir. Havent fet els dos gols en Villa i havent jugat en Xavi i l'Iniesta tan bé, jo hauria posat un titolet a la portada, que hauria dit més o menys: “Villa dóna la victòria a la selecció espanyola”.