Editorial

L’orientador laboral se sent maltractat

No deixa de ser paradoxal que el col·lectiu professional que ha d’acompanyar els aturats per reinserir-se en el mercat de treball pateixi, ell també, unes condicions laborals precàries, experimenti la inestabilitat en la seva feina i no tingui un rumb marcat en el model d’orientació que s’ha de donar. La dels orientadors laborals és una professió que ha estat maltractada. A finals del segle XX, les entitats del tercer sector dedicades a l’atenció a les persones més vulnerables van anar assumint el servei d’orientació laboral i inserció, en adonar-se que aquesta era la via per garantir la integració dels més desfavorits. Des d’aleshores han ajudat no només a trobar ocupació a la baula més vulnerable de la societat, als que no tenen ni ingressos ni xarxa social que aturi el cop i eviti el risc de quedar-se al marge, sinó també a facilitar-los competències de treball i recursos socioeconòmics que els obrin les portes del mercat laboral. Hi ha qui no pot ni pagar-se el que costa un bitllet de metro o bus per treballar o qui no té on deixar la canalla. Els centenars d’orientadors laborals ajuden a trencar desigualtats socials i també a donar solució a les empreses desesperades per trobar certs perfils professionals. Ara bé, malgrat el valor de la seva feina, són un dels principals damnificats per un model de finançament basat en subvencions, que concedeix el Servei Català d’Ocupació quan i com la Conferència Sectorial –l’òrgan de concertació del sector entre el govern estatal i les comunitats autònomes– decideix assignar pressupost. Fins que la Conferència Sectorial no fa pública la seva decisió, any rere any, les entitats es mouen en la incertesa. Els programes que els serveixen per finançar l’atenció a l’orientació laboral a vegades desapareixen d’un any a l’altre, altres canvien en requisits i en el millor dels casos redueixen a la meitat el pressupost. Amb aquest model, ni es poden estabilitzar les plantilles ni les entitats tenen capacitat per pensar a agafar robustesa o plantejar estratègies a llarg termini. Com a conseqüència, és un sector atomitzat que assumeix la ineficiència del sistema. Hi ha una esperança posada en la recent anunciada reforma del SOC que vol corregir totes les deficiències. Ja ho veurem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.