De pressa per la ciutat en un dia de pluja

Dia de pluja! Tens una entrevista a tres quarts d’hora de casa i prèviament mires de recollir la roba estesa abans no sigui massa tard i ja camines pel carrer amb les sabates humides, els peus freds, la jaqueta especial per la pluja totalment amarada mentre els cotxes sembla que accelerin quan et veuen plantada al semàfor i arribes al bus, que és més ple de l’habitual i va més lent del normal, potser perquè és Setmana Santa o perquè ja sabem que la ciutat quan plou funciona a mig gas i la gent del teu voltant mira de posar el paraigua d’alguna manera estratègica perquè no li gotegi als seus peus però goteja als teus mentre mires de plegar el que té aquella vareta trencada i quan arribes a la parada on has de baixar la pluja s’enrabia i agafa encara més força i tornes a treure el paraigua mig trencat, caminant ràpid per les irregulars voreres de la ciutat amb els seus bassals i desitges fer un cafè, però és clar, no coneixes la zona, t’orientes molt malament i prefereixes anar directe al lloc perquè no pots ni treure el mòbil de la butxaca i, quan ho fas, ai caram, resulta que la persona que anaves a entrevistar ha tingut un problema amb el cotxe, t’ha estat trucant durant una bona estona mentre eres al bus amb la gent, amb la pluja i amb el maleït paraigua i que, sisplau, que feu l’entrevista per videotrucada perquè ja no arriba a l’hora pactada i té una altra cosa a fer just després i tu veus una cafeteria d’aquestes clòniques amb un cafè que no recorda gens ni mica països tropicals i t’asseus, et prens uns minuts que pensaves que ja no tindries i, mirant més enllà del finestral, penses amb un somriure que la pluja és meravellosa encara que podria aparèixer quan pots triar quedar-te a casa.