Geopolítica i impacte local

L’empresa igua­la­dina TEM, que dis­tri­bu­eix des de 1998 uns petits sis­te­mes elec­tro­mecànics que els fabri­cants de maquinària ins­tal·len als seus pro­duc­tes, acaba de llançar una marca pròpia al mer­cat (vegeu pàgina 29). Ho fa perquè el 2021 va viure de pri­mera mà la des­es­pe­ració del sec­tor de béns d’equi­pa­ment català, quan aques­tes peces que neces­si­tava no arri­ba­ven perquè, en un con­text de falta d’estoc, els seus proveïdors, tots ells estran­gers, pri­o­rit­za­ven els cli­ents més pròxims. La “crisi de com­po­nents”, com es va ano­me­nar, va ser­vir perquè mol­tes empre­ses s’ado­nes­sin de les fra­gi­li­tats de la seva cadena de sub­mi­nis­tra­ment. En aquest sen­tit, la ini­ci­a­tiva de TEM és fona­men­tal per enfor­tir un sec­tor clau per a la nos­tra eco­no­mia; a més de tenir un impacte local, perquè crea feina per a joves que s’estan for­mant en engi­nye­ria a la comarca. És un bon exem­ple de com allò que està pas­sant al món ens afecta i genera ame­na­ces, però també opor­tu­ni­tats. En altres parau­les: la geo­política ha entrat en el con­sell d’admi­nis­tració de les empre­ses o en el des­patx de direcció, i si no ho ha fet cal que ho faci. La gran empresa inter­na­ci­o­na­lit­zada ja s’està pre­pa­rant, iden­ti­fi­cant fonts d’infor­mació de qua­li­tat, incor­po­rant per­fils ade­quats, esta­blint els seus mapes de ris­cos i defi­nint què fer en cas que l’amenaça, per poc pro­ba­ble que sigui, es faci rea­li­tat. La qüestió és què fa la petita i mit­jana empresa cata­lana. La història de TEM i del sec­tor de béns d’equi­pa­ment és molt il·lus­tra­tiva del fet que hi ha àmbits d’acti­vi­tat molt enfo­cats al món i que reac­ci­ona quan l’esce­nari can­via. En aquests moments, les orga­nit­za­ci­ons ja no cer­quen l’eficiència a tota costa, en un con­text de dal­ta­bai­xos cons­tants, la pri­o­ri­tat és la robus­tesa; del ‘just-in-time’ (just a temps), que ha mar­cat les dar­re­res dècades, hem pas­sat al ‘just-in-case’ (per si de cas), que és el signe dels nous temps. I és ara quan les ali­an­ces empre­sa­ri­als o les vin­cu­la­ci­ons de tot tipus (patro­nals, asso­ci­a­ci­ons sec­to­ri­als, clústers, etc.) tenen tot el sen­tit. Les pimes, en major o menor grau, tin­dran la neces­si­tat crei­xent d’inter­pre­tar el món i saber com fun­ci­ona la seva cadena de valor per esta­blir talla­focs, només des de la unió ho podran fer.