Llistes electorals

Les llistes electorals per al 12-M al Parlament de Catalunya han de presentar-se com a màxim la setmana vinent, i ara per ara és el maldecap més gran dels dirigents polítics. És el moment de posar i treure persones de les candidatures, les punyalades són a l’ordre del dia i sovint calen dosis diplomàtiques per ambdues parts. Són pocs els parlamentaris que han provat una primera estada en la política que hi renuncien voluntàriament, i són moltes les persones que s’ofereixen per afany de participar fins al punt que cal preguntar-se què hi donen, en la política, que hi hagi tanta demanda i punyalades per ser-hi. En positiu, el desig de servei públic. En negatiu, obtenir un lloc de treball i un sou més o menys arreglat i una qualitat de vida difícil de trobar en altres llocs professionals. A Catalunya, tot seria més fàcil si hi hagués una llei electoral que limités els mandats. Aquest fet només el preveu la CUP, amb un límit màxim de dues legislatures.

Fins ara hem conegut els principals cartells electorals. Illa, Aragonès, Puigdemont, Garriga, Estrada, Albiach, Carrizosa o Fernández. Cares conegudes i repetides per a unes eleccions obertes. Falta perfilar i concretar les llistes fins a saber la composició dels 135 diputats del nou Parlament. No hi haurà cap majoria absoluta i el resultat portarà a les possibilitats d’uns pactes que s’albiren difícils degut a les relacions entre les formacions. Si no hi hagués acord, sempre quedaria la repetició electoral al voltant del mes d’octubre. Beneficiós per a uns i perjudicial per a tots, perquè significaria un bloqueig.

Mal moment per aquells que han de decidir qui va i qui no va a les llistes. Hi ha veritables drames i punyals preparats. Churchill va detectar dins el Parlament britànic que els que tenia a davant –l’oposició–, eren els adversaris i els enemics els tenia al costat i darrera el seu clatell.