Massa paral·lelismes
Dos estats, dues nacions, dos pobles, que viuen sota la repressió de dues potències
D’ençà de la invasió de la Franja de Gaza per part de l’Estat d’Israel, com a resposta als atacs de Hamàs, s’han posat en relleu diferents conflictes de llarga durada i amb greus conseqüències per a la població civil. Pel seu paral·lelisme amb el conflicte palestí i per la proximitat amb les comarques gironines, cal recordar el conflicte sahrauí i tornar-lo a posar a l’agenda mediàtica per no deixar-lo caure en el sac dels conflictes enquistats, aquells que acabem normalitzant com un aspecte més del nostre dia a dia. Parlem de dos conflictes iniciats fa dècades: el sahrauí, ara fa 49 anys, i el palestí, en fa 77. Dècades, doncs, de patiment per a la població civil i de constatació de la incapacitat dels estats i els organismes internacionals, en la resolució pacífica dels conflictes. Dos conflictes que rauen en el no-reconeixement de dos estats, el palestí i el sahrauí, per part d’Israel i del Marroc, amb la superposició de dues estructures polítiques i militars en els dos territoris ocupats. Dos estats, dues nacions, dos pobles, que viuen sota la repressió de dues potències, amb el vistiplau de la comunitat internacional, ja que hi conflueixen interessos més enllà del territori en concret en disputa; interessos geopolítics i econòmics de països com ara França, els Estats Units, Espanya i la mateixa Unió Europea, que posposen indefinidament la seva resolució. Dos conflictes en què, de manera reiterada, s’incompleixen les resolucions de l’ONU i del dret humanitari internacional, facilitant la vulneració continuada dels drets humans. Dos murs militaritzats en tots dos territoris –el sahrauí, de més de 2.700 quilòmetres, i el palestí, d’uns 800 quilòmetres de llargada–, que separen històries de vides anònimes i oblidades. I el més greu, dos conflictes que en el dia d’avui continuen provocant milers de morts i refugiats, ja sigui pels efectes de les bombes, per les conseqüències de l’apartheid o pel desplaçament forçós a viure en unes condicions infrahumanes en camps de refugiats al mig de la Hamada, el desert dels deserts, sense oblidar la repressió diària que pateixen, sahrauís i palestins, a mans de les forces d’ocupació marroquines i israelianes. I, malgrat els paral·lelismes i l’efecte mirall, la comunitat internacional torna a mirar cap a un altre costat.
