Sobre la salut espiritual
Ramadà i Setmana Santa han coincidit. No és aquesta una oportunitat d’apropa-ment?
A les acaballes del mes de Ramadà, ja no és estrany naturalitzar el dejú, atès que algunes pràctiques dietètiques integren dinàmiques semblants. Però, només és una part del mes de Ramadà. Cada vegada hi ha més oportunitats de conèixer les pràctiques religioses amb més profunditat. Com es parla de la salut espiritual? Pot ser que ens hàgim centrat massa a ser màquines de reproducció i hem arribat al punt en què retrobar-nos tingui un cost monetari? Veure el sentit de les coses que fem, per què les fem, amb qui, quan i com s’ha convertit en una pràctica automàtica molt lluny de ser revisable. Paguem per descansar i desconnectar. Quant de temps tenim per fer les nostres pròpies reflexions? Per pensar en com estem i què transformar per cuidar el que ens fa estar vius i el que ens farà eterns en les persones i les coses que de veritat volem i estimem. Si hem de produir per aconseguir-ho, segurament menys de la meitat de la nostra vida. Vivim amb enuig i ànsies lluitant per trobar la tranquil·litat. No és aquesta una manera d’autoengany durant, per exemple, les vacances, si n’existeix l’essència pròpia? Aquests últims dos anys, el mes de Ramadà i la Setmana Santa han coincidit, i en les societats occidentals han conviscut les diferents pràctiques religioses, i com és costum, entre elles també s’infiltra el neoliberalisme. No és aquesta una oportunitat d’apropament entre persones de diferents creences? De conèixer el veí, més enllà de com el defineixen els oportunistes que no s’han retrobat i encara menys puguin apropar-se a canvi d’uns quants vots miserables? De desmitificar estigmes que curiosament acaben atemptant contra la mateixa religió i, per tant, contra les persones que la practiquen, començant a rebutjar la intolerància des del coneixement i la proximitat?
El que us deia, Iftars comunitaris a algunes de les capitals gironines, pau, desconnexió, benestar i revisió d’un mateix. Una forma de practicar, i també de cuidar-se i cuidar l’altre. No deu ser que hem de començar a naturalitzar i desmercantilitzar la salut espiritual per poder ser coherents amb aquesta? Bon final de Ramadà a tots els musulmans/es catalans/es.
