Lletra petita
Les paraules importen
“La nena ha après de ben petita que algunes vegades les paraules la tenen en compte i altres vegades, no. Que el masculí pot ser genèric o pot ser específic
Una reflexió molt interessant, la compartida a les xarxes socials per la filòloga asturiana i activista feminista Teresa Meana, parlant sobre el llenguatge inclusiu i sobre com les dones hem interioritzat el sexisme des de petites. Posa l’exemple d’una escola i d’una nena que, com totes les nenes, ha après que és una nena perquè des de petita li han dit que és una nena. La mestra diu: “Els nens que hagin acabat de fer la tasca ja poden sortir al pati.” La nena, com que és una nena i sempre li han dit que és una nena, no se sent interpel·lada i no es mou de la cadira encara que hagi acabat i es mori de ganes de sortir al pati. En veure-ho, la mestra li ha d’explicar que quan ha dit “nens” es referia a tota la classe. Abans d’acabar la jornada, la mateixa mestra torna a fer un avís: “Els nens que es vulguin apuntar a futbol que recordin que demà han de portar la fitxa de l’activitat omplerta.” La nena li contesta que ella no té cap fitxa i aquesta vegada la mestra li ha d’explicar que quan ha dit “nens” es volia referir només als nens, no a tota la classe.
Així, aquesta nena ha après de ben petita que algunes vegades les paraules la tenen en compte i altres vegades, no. Que el masculí pot ser genèric o pot ser específic. I li toca a ella saber-los distingir. La nena s’ha d’espavilar per entendre-ho, mentre que als nens de la seva mateixa edat no els cal.
No soc lingüista, però sé que hi ha força debat entorn el llenguatge no sexista. I m’he adonat que ha coincidit en el temps la decisió d’utilitzar en àmbits com ara l’acadèmic i el polític el desdoblament d’els i les amb un impuls de les reivindicacions feministes. La gramàtica està molt bé perquè tots ens puguem entendre, però el llenguatge també és una eina amb connotacions polítiques, i el llenguatge inclusiu és molt poderós. Per això fa tanta por. Potser en el futur la humanitat s’acabarà comunicant per telepatia o amb emoticones, ves a saber, però de moment ho fem amb paraules. I la manera com fem servir aquestes paraules sí que importa.